Tinc d'estudiar més.. és el que estic cada dia pensant, i no ho faig, i no em demaneu els motius.. déu ser que mai m'ha agradat. D'aquí un meset em venen ja els exàmens finals, que si mates, microeconomia, angles2, informàtica2,economia2, Economia Espanyola.. vaia merda!
Però hi ha el que hi ha.. i val més que estudii i no tingui de tornar-ho a fer el próxim any així que cada vegada que miri aquest escrit ja sé el que em toca fer.
Si us plau, doneu-me ànims que els necessito!
Avui feia zapping pel meu pc tot mirant fotos, quan de sobte he obert la carpeta fotos/viatges/alemanya. Aquí he vist fotos del viatge que vaig fer amb l'escola per fi de curs, tot visitant Alemanya, Aústria i Suïssa.
De les moltes fotos, les que impacten més són les de la visita al camp de concentració de Dachau. Tothom sap dels camps de concentració, de Hitler, del poble jueu... per tant no cal explicar res, només observar... com veureu, les imatges són força fortes. No calen més comentaris al respecte, apart d'una explicació del mateix camp que he posat si cliqueu a llegir més, i tot un seguit de fotos.
Primer faré una mica d’història sobre el camp de concentració.
Dachau és desgraciadament conegut per ser el lloc on es va instal·lar el primer camp de concentració del Tercer Reich el 20 de març de 1933. Establert en una antiga fàbrica de munició, a les afores d’aquesta petita ciutat, situada a 16 km de Munic.
El camp s’ha conservat com un monument a les 206.000 persones que hi van morir entre 1933 i 1945, amb cruels fets com els experiments humans, malalties, càstigs i tortures que estan perfectament presentats en una exposició en l’antic bloc administratiu.
S’han conservat nombroses restes del camp de concentració, com els forns que es feien funcionar dia i nit, i les cambres de gas (mai es van utilitzar). També un monument als jueus, una església protestat i una capella catòlica.
La vida al camp era la següent pels presos, es despertaven entre les 3 i les 4 de la nit, a les 5:15 formació per efectuar el cens, de les 6 a les 12 treball, de les 12:00 a les 13:00 descans (inclòs el temps per anar i tornar); de les 13:00 a les 18:00 treballs (durant la guerra fins a les 19:00), acabar i altre cop formar.
Van ser presos del camp de Dachau, persones de les següents nacionalitats:
Albània, Grècia, Romania, Egipte, Holanda, San Salvador, Austràlia, Irlanda, Suècia, Bèlgica, Itàlia, Suïssa, Brasil, Iugoslàvia, Espanya, Bulgària, Luxemburg, Txecoslovàquia, Dinamarca, Noruega, Turquia, Alemanya, Àustria, Hongria, Anglaterra, Paraguai, USA, Finlàndia, Polònia, URSS, França i Portugal.
Algunes fotos del camp, si en voleu més, poseu-se en contacte amb mi.
PORTAL: Diu, el treball hos fara lliures (certa ironia...)
CAMP EXTERIOR: Vista de les grans dimensions del camp
LAVABOS: Com es pot observar, no hi havia moltes salut higienica
DORMITORIS: Els llits on dormien els presos
DUTXA DE GAS: La dutxa de gas, per sort no es va arribar a utilitzar
CREMATORIS: Vista d'un dels crematoris, que funcionaven dia i nit
Fort eh!!!
En homenatge a totes les víctimes...
Avui és dia de celebració pel meu blog, compleix 50 dies entre vosaltres. Esper-ho complir-ne molts més. Mersi a ZL, a tots els que em llegiu, comenteu.. gràcies.
Com cada any, enguany es celebrarà els dies 15-16-17 a Arbúcies una nova edició de l'Acampada Jove. Enguany, els grups que hi seràn presents són: orishas, els pets, the skatalites, soziedad alkoholika, mesclat, the toasters, lax'n'busto, spook and the guay, dept, su ta gar, betagarri, obrint pas, lluís llach, cheb balowski i la gossa sorda
L'acampada Jove és un Festival de música, potencialment ska, mestissatge, rock.. organitzada per les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya). Són tres dies d'acampada a l'aire lliure ens els quals hi impera un clar sentit independentista i de festivitat. En l'Acampada Jove 2003 hi van assistir es calcula que 25.000 persones. Aquí podeu veure una imatge d'un dels concerts.
No hi ha molt a dir, 1-2 i el Madrid que se li escapen 3 punts al seu camp i la el Barça torna a entrar a la lluita pel títol! Visca el Barça i Visca Catalunya!
Arrel de el reconeixement oficial de la selecció catalana d'hockei patins, les altres seleccions han agafat amb ganes la notícia, i també es posen mans a l'obra per aconseguir el seu reconeixement.
Doncs bé, des de www.RugbyCatala.org han encetat una campanya de suport pel reconeixement de la selecció catalana oficial de rugby. L’objectiu és que la majoria de la societat civil catalana recolzi aquest esport.
S'ha preparat un manifest per què tothom que vulgui si pugui addherir. En finalitzar la campanya, que aproximadament durarà dos o tres mesos, s'enviarà el manifest a la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA) amb la llista de totes les adhesions.
Precisament la FIRA celebrarà la seva assemblea a Palma de Mallorca el 18 i 19 de Juny i serà un bon moment per traslladar al plenari d’aquest organisme la candidatura per la oficialitat de la Selecció Catalana de Rugby.
Firma el Manifest ara que no costa res, només cal anar aquí: http://www.rugbycatala.org/modules.php?op=modload&name=Contact&file=index
Encara que no t'agradi el rugby, si vols que les seleccions catalanas siguin una realitat, firma-hi!
Ahir era la Diada de St. Jordi, i eren les 3 de la tarda quan em disposava a agafar el tren amb destí a Barcelona, per tal d'anar a deixar les coses al pis d'en Francesc Subiranes a l'Hospitalet i començar a preparar-nos per anar cap a la Razzmatazz1, on a les 9 estava establert que comences el concert del grup Marea.
La veritat és que la sala em va "decepcionar", vaig pensar que seria una sala de grans dimensions i més aviat era força minúscula. El que no em va "decepcionar" va ser el concert, un 10 a tots.
Al acabar.. dons que teniem ganes de més festa.. vam agafar el metro i vam anar destí cap al pàrquing dels autobusos de la festa dels 20 anys de TV3, si no m'equivoco el clot, o el sot. Allà ens esperava una festa amb concerts com Dr. Calypso, entre d'altres i dj com Tony Verdi.
Finalment.. ja morts, vam tornar a anar a buscar el metro, per tal de tornar al pis i poder dormir unes hores, per tal de tornar a anar a buscar el tren amb destí a casa.
(Mentrés esperavem la cua per entrar al concert de Marea, ens van passar publicitat de un concert, el Viña Rock, que es celebrà a Albacete (uns 600 km de on vivím), algú em sap dir que tal està? si hi ha anat? ens interessa força el cartell del dissabte amb, Marea i Ska-p.
Demà dia 23 d'abril, a Catalunya es celebrà la Diada de St. Jordi, és una festa pels "enamorats" en la qual, la dona regala un llibre al seu estimat, i on l'home li regala una rosa.
La llegenda diu...
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
Per tant, demà es celebrà aquesta bonica Diada Catalana, des de aquí, només desitjar-vos una bona diada de Sant Jordi,amb moltes roses i llibres per a tots.
(Esper-ho que caigui algún llibre per a mi.. :P)
Avui toca una cançoneta.. i més essent 20 d'abril (encara que del 2004). La canço és la d'un grup que em va fer emocionar molt a Arbúcies, sobretot cantant Por la senda del tiempo. Esper-ho que hos agradi.
20 de abril del 90
hola chata, ¿como estás?
¿Te sorprende que te escriba?
Tanto tiempo es normal
Pues es que estaba aquí solo
me había puesto a recordar
me entro la melancolía
y te tenia que hablar
¿Recuerdas aquella noche
en la cabaña del Turmo?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
hoy no queda casi nadie de los de antes
y los que hay han cambiado,
han cambiado, SI!
Pero bueno, ¿tu que tal? di
lo mismo hasta tienes críos
Que tal te va con el tío ese?
espero sea divertido
Yo la verdad, como siempre
sigo currando en lo mismo
la música no me cansa
pero me encuentro vacío
Bueno pues ya me despido
si te mola me contestas,
espero que mis palabras,
desordenen tu conciencia
Pues nada chica, lo dicho
hasta pronto si nos vemos
yo sigo con mis canciones
y tu sigue con tus sueños
L'imatge ha estat enviada per la Savana.
Arriben nous temps pel Barça i el Madrid? ...
La foto ha estat enviada per la Judit Dorca (St. Joan Abadesses).
També tinc un text força bo, (fa riure :D és amb ànim de fer riure, no de ofendre si ets madridista) enviat per en Jordi Lleixa, el qual parla sobre la nova lliga pel Madrid, encara que esper-ho que amb el "Govern del Barça" no caldrà fer-la. És aquest:
Ante la evidencia contrastada de la necesidad de apoyo al Madrid para que gane la liga, la Asociación Española de Aficionados al FUTBOL como deporte y no como escenario de manipulaciones, ha propuesto una serie de medidas para preservar a todos los ciudadanos y ciudadanas que disfrutan del mismo, al margen de los colores que sientan en su corazón.
Las medidas propuestas que serán elevadas a la Real Federación Española de Futbol son las siguientes:
1.- Hacer 2 ligas simultáneas.
Una para el Madrid, donde juegue solo contra el Carabanchel C.F., el Pinto, F.C. y el Torrelodones, S.A.F. y otra para el resto de los equipos españoles de primera división.
A tal efecto, se confeccionarán 2 copas oficiales.
Una para disputar entre los equipos españoles.
Otra que será depositada en las vitrinas del Bernabeu directamente al comienzo de cada liga.
2.- En la liga personalizada para el Real Madrid, se modificará el reglamento como sigue:
a.. Los partidos comenzarán con tres goles de ventaja para el Madrid.
b.. En caso de que el equipo contrario llegue a marcar 2 goles, se dará el partido por finalizado.
c.. El Madrid podrá alinear 16 jugadores por partido.
d.. El equipo contrario alineará hasta solamente 8 jugadores.
e.. En caso de que sea festivo en la localidad del equipo contrario, se le permitirá al portero ser alineado.
f.. No se permitirá la entrada al Santiago Bernabeu, de aficionados del equipo contrario.
g.. Si el dia aparece frio y lluvioso, se dará el encuentro por suspendido, constando en acta el resultado inicial de 3-0.
h.. Se conceden al Director Técnico del Real Madrid, 20 minutos de coloquio con el árbitro en su vestuario. 10 minutos antes del comienzo del encuentro y 10 durante el descanso del mismo.
i.. El árbitro deja de ser seleccionado por un ordenador, pasando su elección a la decisión de los servicios jurídicos del Real Madrid, quien comunicará en tiempo y hora oportuna su nombre.
j.. En el supuesto de no encontrar un candidato adecuado, podrá pitar el partido Jorge Valdano o quien por él sea designado.
3.-) PENALTYS.
3.1.-) Se considerará que existe penalty a favor del equipo contrario, en los siguientes supuestos:
a.. Que la defensa del Madrid amenaze con navaja a cualquier delantero contrario.
b.. Que la defensa del Madrid, en grupo de al mínimo 4 jugadores, pateen en la cara simultáneamente a un delantero contrario justo en la línea de gol.
c.. Que lo soliciten los aficionados del Madrid, silbando.
3.2.-) Se considerará que existe penalty a favor del Real Madrid en los siguientes supuestos:
a.. Mirar directamente a los ojos a Beckham
b.. Mirar directamente a los ojos a Raul
c.. Mirar directamente a los ojos a Zidane
d.. Mirar directamente a los ojos a Ronaldo.
e.. Que el portero local toque el balón con ambas manos simultáneamente.
f.. Que cualquier jugador local tutee a cualquier jugador del Real Madrid dentro del área grande.
g.. Que el portero local levante ambas piernas del suelo a la vez.
h.. Rozar la camiseta de cualquier jugador del Real Madrid antes, durante o después del pitido inicial.
i.. Que cualquier aficionado del Real Madrid tropieze y caiga al ir o venir a su localidad.
j.. Cada gol del contrario, se compensará con un penalty sin portero a favor del Real Madrid.
4.- CONCESIONES ESPECIALES POR RANGO DE ESTRELLAS AL REAL MADRID.
a.. Se permite a Jorge Valdano lanzar los penaltys si le apeteciera.
b.. Se permite a Victoria Beckham lanzar los penaltys si le apeteciera.
c.. El árbitro llevará un telefóno móvil cedido por el Real Madrid, para estar en contacto constante con el Director Técnico Deportivo del Real Madrid, para consultar decisiones a tomar.
d.. Los linieres llevarán un walkye-talkye donde se les indicará con un led luminoso el grado de enfado de los aficionados del Real Madrid, para ponerlo en conocimiento del árbrito o señalar penalty directamente.
e.. En caso de posibles errores con los goles marcados, se permite alargar el partido hasta 80 minutos por tiempo, si fuera necesario.
f.. Solo se permitirá la entrada a los estadios de las cámaras de Real Madrid Televisión, cuyas imágenes serán cedidas al resto de cadenas, con 48 horas de demora, previo paso por producción, post-producción, efectos especiales y alteración de sonido ambiente.
g.. No se permitirá la acreditación de medios, prensa, radios, etc. que no vengan certificadas por notario del ilustre colegio de madrid, donde se de fé del madridismo de al menos 8 generaciones del reportero, periodista, locutor, etc.
Entre todos lo conseguiremos.... !!!
Envia esta solicitud a todos tus amiguetes, para que el Real Madrid siga siendo campeón y los demás podamos disfrutar del espectáculo sin que nos toquen las pelotas.
La Segona República Espanyola (1931 - 1939) va ser el segon període en l'Història d'Espanya en el que l'elecció, tant del "jefe" d'Estat com el "jefe" del Govern, va estar en mans del poble, l'anterior període correspon a la Primera República Espanyola, que solament va durar onze mesos entre els anys 1873 i 1874.
La Segona República comença el 14 d'abril del 1931, després de la abdicació del rei Alfonso XIII, prouïda a la vista dels adversos resultats obtinguts per les candidatures monarquiques, en les principals capitals de província, en les eleccions municipals celebrades el 12 d'abril del 1931.
Mentres s'el·laborava la nova Constitució, es va constituïr un Govern provisional presidit, primer, per Niceto Alcalá-Zamora des del 14 d'abril fins al 14 d'octubre del 1931, essent substituït per Manuel Azaña.
En l'apartat Català, la Segona República la va proclamar Francesc Macià amb les següents paraules:
CATALANS :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.
El President
FRANCESC MACIÀ
A tot arreu... sempre hi ha "fills de puta" o en paraules menys fortes, gent que fa tot el possible perquè les coses et vagin pitjor.
Ahir ja hi tornavem a ser, el lloc era a Prats. La cartellera era força concorreguda, amb grups de la talla de..: els despertaferro (Sabadell), skarnio (Galicia) i els skarface (França) com a principals.
Va ser una bona festa, tot i que hi havia molt poc públic.. el temps no va acompanyar gens i no ens vam poder quedar a acampar a causa de la pluja. Tot i això, molt bones dosís de oi! amb els despertaferro i de ska amb els skarnio i skarface.
Una merda, ahir anar a concert de Habeas Corpus, Fermín Muguruza i Obrint Pas a Sallent i quedar-nos després de fer una hora de cua a 2 metres de taquilles, és frustrant fer el el viatge, esperar-te una hora amb la pluja i tornar cap a casa. Tot em va malament últimament, nosé perquè, estic ja fins als ... de tot.. s'arreglara tot?
Estic cansat.. Ahir vaig anar a pujar la Vall de Núria a peu...
Ahir a les 7:15 del matí estava a punt per anar amb la colla d'amics a fer el cim a la Vall de Núria a peu (1950m). La sortida va ser normal, i vam arribar fins a Queralbs, (municipi ja mil·lenari, i un dels majors de Catalunya, i que compta amb només uns 200 habitants) el nostre destí on deixariem el cotxe i començariem l'ascenció.
Els primers moments van ser els més durs, segurament a causa de que encara estavem endormiscats, i era una pendent força alta, al cap d'una hora i tres quarts d'ascenció, vam començar a trovar-nos neu, allà el camí es va complicar més a causa de que era més fàcil relliscar i caure.
Crec que eren les 11 i algú del matí (no portu mai rellotge), que veiem ja el cim i la Vall de Núria, (foto), i vam descendir uns metres fins arribari.
Una vegada allà, vam gaudir dels bonics paisatges, vam donar una volta per dins i finalment dinavem amb un bon solet. Tot just acabar el dinar, es va girar una forta boira, que des de a pocs metres del recinte, ens era impossible de veure, i vam decidir que era hora de començar a descendre degut a la climatologia.
Baixant, tampoc hi van haver caigudes ni res en especial, només jo tirant una fotografia a un cavall que devia fer poc que havia nascut, em vaig ortigar al pujar per una paret.. tot i això, va valdre la pena.
Finalment, un cop a Queralbs, ja vam agafar el cotxe, per tornar a la nostre destinació i acabar en un sopar a casa un, on estavem ja tots "morts".
Avui he anat a veure les estrelles...
Estem a vacances de setmana santa, no hi ha universitat, treballs a fer... (masses...), però també està bé tenir un cert descans. Avui teniem ganes d'estar a l'aire lliure, ara fa poc he arribat, he anat a veure les estrelles al grau de l'abella.
El problema és que estava núvol, i només podia contemplar els raigs de la lluna que es desprenien a través de la grissor. Més que estrelles.. ens hem estrellat avui enmig de la nit, suposu que per seguir la bona sort de tota la setmana.
Allà tot passa diferent, tot és silenci si descomptem els sons d'algun animal... (o com avui.. que segurament ha caigut una bona roca als cingles, el soroll ha estat molt intens).
Des de la punta, et passen mil coses alhora pel cap, mil situacions de tot tipus, mil pensaments...
Val més que vagi a dormir, que no hi ha molts motius bons per fer-ho feliçment, suposu que segueix el tema grissos de les estrelles.. però, ja s'arreglarà tot i vindràn els bons temps amb un cel ben estrellat i amb una claredat de lluna plena.
Uahhh, ara acabo d'arribar de la Festa Universitària...
No cal comentar res d'ahir.. molta festa i bon rollu
Vaig cap a la dutxa que estic mort, algú em fa un massatget?