RoGGeR BlOg!

Portalcatala.net

En l'últim post parlava que estic força ocupat en un nou projecte per aquí a la xarxa.

Cada dia va agafant més força i forma. Definitivament serà un nou bloc o portal gestionat amb el Movable Type per fer la feina més fàcil alhora de postejar (gràcies a Gatmorgan per tota l'ajuda en el tema de la instal·lació).

El domini serà portalcatala.net (encara no operatiu, aquest dilluns o dimarts si tinc temps al matí ho aniré a pagar).

Bé, en un primer moment he pensat en oferir un servei en català sobre notícies de diferents àmbits. Ara per ara, havia pensat en oferir temes com política, música, esports, art, teatre, cine, informàtica, fotografia, humor, literatura, etc.

Per tal d’oferir tots aquests temes m'agradaria aglutinar un bon piló de gent amb ganes d'oferir un bon portal en català. Jo personalment ja he començat a moure fitxa enviant algun mail a alguna persona que he vist al seu bloc i m'ha agradat la seva forma d'escriure, per si volen col·laborar en algun dels apartats. Per ara ja compto amb la participació de:

Roger - General
Alex Galletero - Informàtica, política, literatura - web personal
Anton Dalmau - x - web personal
Garusi - Política - web personal
Guillem Abril - Tecnologia i ciència - web personal
Helena Ribera - Astronomia i ciència - web personal
Jacob - General - web personal
Morbach - Futbol, literatura, jocs informàtica - Sense web
Rubèn Novoa i Arranz - Política - web personal

Bé.. es tractarà que jo donaré un nom d'usuari i una contrasenya en el Movable Type i privilegis per a postejar i pujar arxius o fotos. Els redactors podran escriure sobre qualsevol tema dels quals es facin càrrec.

Si us agrada el projecte, voleu participar de qualsevol forma.. sigui donant idees, nous temes o voleu participar com a redactors sobre algun tema que domineu, la vostra ajuda serà molt valuosa. Podeu deixar un comentari o us podeu posar en contacte amb mi a través del MSN amb rogerfv@hotmail.com o per mail a rogerfv@gmail.com

Fins aviat i recordeu que qualsevol idea o si voleu col·laborar en algun apartat del futur portalcatala.net serà de gran ajuda per a desenvolupar el projecte.

Gràcies a tots i totes.

Nou projecte

Bé.. és hora de dir que estic força ocupat amb un nou projecte per aquí a la xarxa. Segurament tindré la bitàcola sense tantes actualitzacions però és per un bon motiu.

Acabo de contractar un hosting (falta només pagar-lo). I en principi intentaré fer un petit portal en català i si no hi ha res de nou, després hi passaré també la bitàcola, sinó continuarà aquí a ZonaLliure. Ja veurem, pq no tinc molt temps amb l'universitat però ja tinc ganes que tot comenci a funcionar.

Roger

Sóc molt xulo!

M'agrada saber que em llegiu sempre la bitàcola. M'agrada saber que t'encanta saber el que faig en cada instant, el que penso, el que dic. M'agrada saber que em tens al msn agregat i que estàs atent/a fins i tot a les hores que hi estic (que són moltes connectat però molt poques al davant), els nicks que porto (I love You, com dius..). M'agrada tot això i molt més.

Per quin motiu escric això? pq últimament hi ha un cert personatge que es passà per la web sempre criticant des de la mateixa ip, i em direu pq no bloqueges la seva ip i tot solucionat? dons pq en el fons m'agrada que escrigui, que digui les seves tonteries, que deixi volar la seva imaginació.

M'encanten els comentaris d'en Negrote Cipotón, d'en New Negrote Cipotón, d'en San Jurjo de la oya, d'en Henrich Camp o diguem-li potser de la mateixa persona? ves a saber!

I per aquest motiu, et dedico el post nº 150 de la meva web! pq et sentis important i segueixis divertint-me durant molt temps amb les teves tonteries. Però farem un pacte si et sembla, a partir d'ara escriuràs tots els comentaris en aquest post, i farem que sigui el més comentant de tots val? així tindrem tots els comentaris aquí, on sempre els podrem llegir. Et sembla bé? fins i tot t'ajudaré i jo ja enganxaré els comentaris que has fet en altres llocs aquí, no et preocupis, aquest post serà la teva nova casa.

Espero que t'agradi l'idea i ens divertim durant molt de temps junts i fem un post ben divertit.

Ah i per cert, no sóc gens “xulo”! ja ho sabeu els que em coneixeu.

PD: Podeu deixar els vostres comentaris sobre com penseu que sóc (si és que em coneixeu, o segons el que veieu a la web), és un debat obert on podeu participar tots i totes. Aquí em podeu elogiar, menysprear, criticar... això si, tot sense insultar o serà esborrat.

M'he apuntat al gimnàs

M'he apuntat tres dies al gimnàs per setmana, la veritat és que em convenia fer una mica d'exercici després de dos anys sense moure ni un múscul. Espero que es notin els resultats d'aquí un temps.

Últim dia de treball

Fa exactament dues hores he acabat de treballar, han estat tres mesos treballant dia rere dia per poder-me pagar les “coses” de la resta de l’any.

I ara que toca fer? dons a partir de demà cap a la Universitat que tothom ha començat menys jo.. a veure si trobo alguna feina ben remunerada per les tardes apart de recuperar i passar els apunts d'aquests dies d'absentisme.

Cagar-se a l'oficina

Devien ser tres quarts de nou del matí, abans de que els nens vagin a l'escola quan em va venir una noia a l'oficina amb una nena d'uns 9 o 10 anys, no era pas molt petitona.

Acte seguit la nena es va assentar en una de les cadires d'espera a pocs metres de la mare i de mi. Jo estava buscant els papers a la mare i de sobte vam sentir com es va posar a plorar de forma estrident. Va venir a poc a poc tot plorant i els dos ens la vam mirar amb cara perplexa, la mare digué.. "nena què tens mal de panxa?" i la filla respongué entre plors i amb la veu molt baixa, "NO, ÉS QUE M’HE FET CACA". La mare després li va dir "ara t'anirem a canviar". Tela tela, jo intentant aguantar-me el riure i la mare súper avergonyida de la seva filla.. va firmar els papers molt ràpid i van marxar les dues, això si, la nena caminant molt a poc a poc i amb les cames mig obertes.

Vaig riure molt de l’anècdota, sort que almenys no vaig sentir pudor. Au, vaig cap al lavabo a cagar.

La meva nena ja està a Barcelona

Ahir a les 12 de la nit vaig arribar de Barcelona després de deixar a la xicota. Avui ha començat a la UB la carrera de pedagogia.

Ahir tenia ganes d'acompanyar-la però no de deixar-la, a més que vaig perdre el tren i vaig tornar molt tard. En definitiva.. una putada tot!

És una merda això, després de passar-nos tot l'estiu quedant cada dia, ara deixar de veure’ns 4 dies es farà dur. Sort que el divendres ja la podré recollir a l'estació i passar tot el cap de setmana junts.

A més a més avui em trobo fatal, estic ben encostipat i segurament amb febre.

Reina, que et vagi molt bé aquests primers dies per Barcelona, sàpigues que t’enyoro molt i que no et preocupis pel que ja saps. Ja tinc ganes que sigui divendres per tornar a estar junts.

T'estimo molt nina.

El meu aniversari, faig 20 anyets

Ja tinc un any més sobre les meves espatlles, en total arribo ja a la xifra de 20 anyets. La veritat és que no puc dir que sigui el meu millor aniversari tot i canviar de xifra del número 1 al 2. El motiu són els exàmens, aquest mateix matí he sortit una hora abans de la feina per arribar a l'hora per fer l’examen que em quedava i tornar ràpid altre vegada a treballar. La veritat és que es fa molt difícil fer-ho bé així, hi ha massa estrès.

La sort és que aquesta tarda veure a la xicota (ahir no ens vam veure i ja la trobava a faltar). Em volien fer un sopar amb la família per celebrar-ho, però ja he dit que no en tenia ganes, la veritat és q m'estimo poder arribar més tard i acabar de passar el dia amb l'Anna.

Per ara encara no he tingut cap regal (digueu-me materialista.. però sempre fa gràcia rebren algun). Ah, per cert, tampoc he tingut cap pastís per bufar les espelmes i demanar algun desig encara que no en tinc cap de concret. Tot el que vull ja ho tinc al meu costat.

ACTUALITZACIÓ:

La veritat és que aquesta tarda ha tornat a estar genial al costat de l’Anna, és tan maca.. i res.. que ja tinc el primer regal apart del “regal” de la meva àvia que eren uns €. L’Anna m’ha regalat un llibre on escriurem els dos els nostres pensaments i que realment és molt bonic el que hi ha escrit fins ara, i una samarreta molt maca d’Habeas Corpus, el problema és que em va una mica gran i demà anirem a la botiga a mirar de canviar la talla. Espero que caiguin més regals!

Gràcies a tots i totes els que m'heu felicitat.

Putos pelats

Seguint amb el tema sobre els "putus killus" una foto que vaig trobar sobre els "putos pelats" en to d'humor... Sobren comentaris.

Putus killus

Ara per ara, ja no es pot anar a donar el vol sense trobar-se "individus" d'aquesta classe, parlo dels anomenats "killus" o "pelaos".

És mouen amb els seus "súpers" cotxes amb el tub d'escapament trucat per poder-se fer sentir i creure’s que són com el Carlos Sainz fent el Rally Catalunya. Amb el cotxe que sembla una nau especial amb els seus spoilers i alerons tot "pintats" amb adhesius de discoteques de merda com Pont Aeri o Àrea. Amb la seva fastigosa música que es pot sentir des de l'altre banda de la ciutat. Amb les seves novies "killes" pintades de dalt a baix que més que semblar una noia semblen un quadre abstracte, amb uns pantalons 15 talles més petits per poder marcar el "culet".

I podria dir-ne moltes més coses sobre aquests personatges, però realment només me’n surt una quan estic passejant per Vic, tranquil·lament amb la meva novia i se la queden mirant i repassant de dalt a baix, tot escoltant un "bum, bum" que m’eixorda les orelles i em ralla, i no és res més que PUTUS KILLUS!

I res, que m'han ben sentit i s'han posat amb mi.. però que hi farem... diuen que les veritats ofenen! o no?

No hi ha demà

Aquests dies no escric gaire, realment vaig enfeinat al màxim, al matí treballar com sempre, a la tarda entre l'Anna i ara dos exàmens em fan impossible mantenir un ritme regular en la web. Quan comenci el curs espero tornar ja a la normalitat.

Avui postejare una cançó, m'agrada força la veritat. Obrint Pas sempre em porta grans records. Avui és el primer dia amb un mes que no quedo amb l'Anna pel "putu" examen de divendres i ja et trobo molt a faltar reina. Sort que ja arriba el divendres oi...?

Obrint pas

T'estimo carinyo

T'estimo carinyo.

La meva estimada "nena"

Bé, torno a estar entre vosaltres. Ara portava dies, molts dies, sense postejar i certament és per un bon motiu.

En un dels últims posts, exactament en un de les Carpes Vig Estiu, en un punt del post, deia que hi havia anat amb una noia anomenada Anna. Dons ja puc dir que des de fa uns dies estic amb ella, hi estic molt feliç, tinc una persona que m'estima, em fa sentir bé i amb la qual jo també em sento de meravella.

M'agrada cada dia anar a dormir i rebre un sms seu, despertar-me i veure una perduda seva. Passar el matí treballant, una dutxa ràpida, acabar de dinar i agafar el cotxe en direcció a St. Júlia a buscar-la, estar amb ella tranquil·lament tota la tarda, sentir el seu cos, respiració, tocar-li els seus bonics cabells, sentir els seus llavis. Hi al acabar, tornar-la a casa seu al vespre i parlar amb ella una estona pel msn, i anar a dormir, això si, esperant l'anhelat sms de bona nit.

M'agrada estar amb tu carinyo, i estic molt feliç d'estar-hi. Avui vaig concert de Ska-p i Burman Flash, no estaré amb tu.. ja podries venir demà al concert de Linyola amb Banda Bassotti, Boikot, Inadaptats, Bad Manners.., etc. estaria content de fer una sortideta i tenir-te al meu costat.

Petons reina.

Carpes Vig Estiu, una merda de carpes!

El passat cap de setmana després d'un sopar amb la colla, em vaig disposar a anar a passar una agradable vetllada amb l'Anna a les Carpes Vig Estiu. I dic em vaig disposar a passar, ja què, realment la vaig passar i molt, però no gràcies a les anomenades carpes.

Una vegada vam ser allà jo i ella, em vaig trobar amb uns amics i ja em van dir, vigila que avui costarà entrar, i realment ja vaig veure que era així, molta gent de la que anava a fer cua amb els "torrecullons" dels “macarres”, i sí, ho dic amb aquestes paraules, perquè no en poden tenir cap més.. uns personatges que es pensen que per tenir uns braços que en fan dos com els teus, ja són la justícia personificada i poden triar i destriar qui entra i qui no entra a les carpes, no se'm mereixen cap més respecte. Uns personatges que quan em van dir, tu no entres, ni et miren a la cara, i els hi demanes, com que no puc entrar? i et tornen a dir, tu no entres! i els hi dius.. per quin motiu? i et contesten, no vas prou arreglat! no entres!

Au va.. aquesta setmana em vaig arreglar força per poder entrar, uns pantalons amb els quals ja hi havia entrat l'any passat i una samarreta d'arreglar.

Que vaig tenir de fer? anar a casa amb l'Anna i canviar-me per poder tornar a les "súper" Carpes Vig Estiu.

Una vegada allà vam dir, bé anem que ara segur que entrem, realment m'havia posat uns pantalons més estrets, una camisa i unes esportives que semblen sabates, però altre vegada no vam poder entrar, ara era per l'Anna, li van demanar el carnet i té 17 anys, així que no és major d'edat. Ja i vam tornar a ser, no podeu entrar! sense mirar-te a la cara, girant-se i passant de tot. La meva indignació és que tenen raó que ella no tenia 18 anys, però és que molta gent que entra tampoc els té, i ella va estar de mala sort aquest dia, igual que un altre dia ho estarà una altre, però cal ser o tots o cap, una mica de coherència si us plau.

Vam marxar emprenyats, indignats amb les "putes" Carpes dels cullons. L'únic que voliem era passar una bona nit, però vam descobrir que realment ja la vam passar, però no dins les Carpes sinó anant a donar una volta.

Per cert, a la web de les carpes posa:

Dues carpes i una terrassa formen l’espai d’oci nocturn a l’aire lliure més important de la comarca d’Osona. Tres ambients diferents amb cambrers i discjockey’s que faran possible les millors vetllades de l’estiu tots els divendres, dissabtes i vigílies de festius, des de les 23:30 h fins a les 5 del matí.

Ja hos dic jo que tot és mentida! La millor vetllada la passareu amb els amics, xicota.. passejant o anant a qualsevol altre lloc.

Tot i això, jo em pregunto d'on han pogut treure uns "macarres" tant dolents com aquests. Que es creuen.. si realment no són res més que uns simples macarres que els hi toca treballar el divendres i dissabte nit quan la gent es va a divertir! Pringats!

Des de aquí, dir que ja es poden posar les Carpes per allà on tots sabeu, que si voleu passar una bona nit, aneu a donar un vol o simplement aneu a un local més tranquil que les Carpes Vig Estiu. O si més no, demanar una mica de responsabilitats, i que es millorin els serveis i maneres, que d'això en falten molt en aquesta vida i sobretot en certes persones.

Si us heu trobat amb la mateixa situació, o amb qualsevol altre situació que pugui ser denunciada en la web, escriviu el vostre comentari. Esperem que ho llegeixin i canviïn una mica les coses i sobretot les formes.

Per finalitzar, dir que m’ho vaig passar realment molt bé amb tu Anna i veig que tu també amb el sms que em vas enviar més tard! s’haurà de repetir!

Un somni. Part 1. Independència Països Catalans

Santa Cristina

Hi ha moltes formes de felicitar a una persona, ho podem fer enviant un simple mail, una carta per correu, via telèfon, però segurament la més especial i bonica és fer-ho cara a cara.

Avui em toca felicitar a una persona molt especial, la Cristina, hi he pensat que el millor seria fer-ho cara a cara, per telèfon ahir.. (ja el tenia parat, així que vaig enviar un missatge SMS), hi ha més he pensat en fer aquest post.

Per tant, no em faig esperar més i et desitjo de tot cor un bon sant! FELICITATS!!!

Piercings macos i lletjos

L'altre dia per casualitat vaig veure les dues següents fotos i la veritat és que em van fer fàstic. Penso que un piercing no és lleig, però no cal abusar-ne tant. Això ja és estar boig, i tal com dic, no és que no m'agradin però hi ha piercings i piercings. Hi ha piercings que queden molt bé amb una noia, sexys i tot..! Què penseu d'aquestes fotos? en porteu vosaltres?

Si voleu que pengi algun piercing vostre a la web, m'envieu la foto a rogerfv@gmail.com

Com veieu aquests dos fan molt fàstic:

Però també n'hi ha que queden molt bé com podeu veure:

Un català als St. Fermins

El divendres passat se'ns va girar el cap i vam agafar just després d'acabar de treballar el cotxe en direcció a Navarra als St. Fermins.

Els 10 bojos que i vam anar érem jo.. en Josep Colomo, Núria Serra, l'Albert Miró, Josep Erra, Jordi Molist i l'Anna i la Montse Galobardes i el xicot d'aquesta última, també cal contar un tros de cartró que vam batejar amb el nom de "dino" un dinosaure de cartró que anava amb les galetes dels dinosaures.

El viatge la veritat és que em va passar molt ràpid, segurament degut a que vam fer moltes conyes fins arribar al nostre destí que era a una casa dels cosins de l'Anna Galobardes, on ells ens acabarien de guiar fins arribar a Pamplona i aparcar en un bon lloc.

Al final vam aparcar a un parc grandiós, que no sé ben bé com es deia però tenia un nom semblant a "tamagotxi" (si, el famós joc japonès de fa uns anyets). Allà ja vam aparcar, i vam anar directe cap al mig de la festa i la veritat és que s'ha de dir que és impressionant el que es veu allà. És una macrofesta, gent de tot arreu, un ambient espectacular.

Alhora de dormir, vam tornar cap als cotxes, i vam descansar entre els cotxes i amb els sacs i les esterilles al parc on estàvem. He de dir però que allà tothom dorm on vol, ja què, els més "normals" com nosaltres dormíem al parc, però havia gent que ho feia a l'acera, al mig de les rotondes..

L'endemà ens vam despertar morts de cansament i vam estar el matí comprant al supermercat i buscant un lloc per menjar algú consistent. A la tarda vam estar descansant al parc i.. aquí és on em vaig donar el cop del segle. M’explicaré, estàvem fent uns típics castells catalans entre els de la meva colla i jo estava al segon pis. En aquells moments una noia m'estava pujant per radera quan els de sota van fer "figa" i jo vaig caure directament de cap al terra, i el meu company de pis, va caure amb la mala sort que va picar directe amb el meu cap.. així que a partir d'aquí no recordo res fins just al entrar a l'hospital. En total tinc un buit d'uns 10 minuts en que no recordo absolutament res, però m'han explicat que una vegada vaig caure, em vaig aixecar i vaig fer unes dues o tres passes fent esses fins a caure altre cop al terra. Ja al terra, m'han explicat que no parlava, i que es van espantar en aquells moments però finalment em vaig anar recuperant i em van dur a l'hospital, però pel camí anava repetint cada vegada les mateixes frases. Ja veieu, un bon cop al cap em vaig fer. Una vegada a l'entrada de l'hospital torno a recordar-ho tot perfectament, allà ens hi vam estar unes 3 hores i em van tirar 6 radiografies al cap, amb el següent resultat:

Motivo de ingreso/consulta: Traumatismo cara. Erosión en zona periorbitaria izquierda, con dolor ea la palpación. No crepiación. No dolor en articulaciones temporomandibulares.

En conclusió, que tinc una bona "hòstia" a la cara, tot i que amb 3 dies s'ha curat molt, la tinc molt millor ja.

Una vegada ja vam sortir de l'hospital, vam anar a sopar i després uns quants de festa, i uns quants a descansar (jo vaig ser d'aquests últims com és normal). L'endemà va ser descansar més i ja preparar la tornada cap a casa pel vespre.

Si en faig una conclusió és que va ser una experiència genial els St. Fermins, amb una festa impressionant a Pamplona i on l'any que ve tornaré a estar allà, això si, espero que sense donar-me cap cop al cap.

Unes quantes fotos del viatge (en vaig tirar molt poques degut a que tenia la camera al cotxe i amb el cop l'endemà no estava per gaires coses):

El típic mocador de coll dels St. Fermins:

El famós toro:

Dues radiografies del meu cap/cara:

El cop a la cara després de 3 dies, la veritat és que ja quasi no es veu:

Una cosa que em van agradar molt, els grans parcs per aprofitar la força del vent, molt macos de veure:

Enfeinat

Ara tornava a fer dies que no escrivia res, aquesta vegada degut a que no he estat gaire per aquí casa. Els matins treballant, les tardes piscina o a fer el got amb els amics, hi ha la nit parlant una estona pel msn o al IRC.

Tal com he dit, ja he començat a treballar igual que l'any passat, en l'Oficina de Correus de la meva població, la feina és atenció al públic i certament és un pal atendre a tanta gent. Les tardes a la piscina em passen ràpid, ja què, al plegar a les 3, ja dino tard i l'estona de la piscina és un plis plas, després a fer el gelat o el granissat i cap a casa a descansar.

Ahir dissabte el matí em va tocar aquesta setmana treballar de 9 a 2, que malament que es posa treballar un dissabte! a la tarda vaig quedar amb la Cristina, vam anar primer al cine, després a comprar l'entrada pel concert de Magö de Oz, vam donar unes quantes voltes amb cotxe i finalment vam anar a St. Marc, diria que ens ho vam passar bé ahir (però jo ja no sé mai re, així que deixo la resposta a l'aire).

Un cop vaig deixar la Cris, volant cap a Tavertet a sopar, on tots ja m'esperaven (ho sento), però el primer és el primer. I després cap al Festus a Torelló, on vam estar primer mirant uns concerts, i després a les Carpes on la Natàlia em va trobar, que feia temps que no ens veiem.

Ja veieu, una mica enfeinat últimament, ara m'acaben de trucar per anar a la piscina.. alguna cosa més a fer?

Post d'Amor

Aquests dies no sé que escriure, que dir, estic trist, després de llegir posts com aquest SoRpReSaA! on em deies que era la teva llum, o aquest altre Dolços somnis, abans d'anar a dormir fa pocs dies, o l'escrit en un llibre que em va regalar per St. Jordi anotat més avall en el post, entre molts altres moments, sensacions i sentiments, em sento mig mort, tot s'hem ensorra.

Sé que aquests dies no podem estar junts, però m'agradaria fer tantes coses, perquè sento el cor dins meu a bategar amb força, per sentir-te, per veure’t, per acariciar-te... (no estic segur que ho llegeixis, però jo encara recordo l'altre dia com ens ho vam passar de conya parlant així, amb els sms que jo no endevinava..)

M'hagués agradat passar aquests dies junts, Arbúcies junts, l'estiu junts, més St. Jordis junts, molt més temps junts.. i espero que aquesta flama que tenim dins els nostres cors no s'apagui, que segueixi alçada als 4 vents i que ho poguem arreglar en un temps, perquè sinó, mai res tornarà a ser com abans i en el fons, cap dels dos ho desitgem. Jo no et vull perdre, tu no em vols perdre. Tu ets molt per mi, jo soc molt per tu.

Fins a un aviat molt pròxim, desitjo profundament tenir-te d'aquí poc al meu costat. Un peto carinyo.

Wolis carinyo. Suposo que aquest regal t'haurà sorprès una mica, ja què, em sembla que mai t'havien regalat un llibre en blanc, però jo que tinc la sort d'estar amb tu per St. Jordi, com és tradició, als nois se us ha de regalar un llibre, i tot i que aquest llibre no serà famós, serà un llibre on espero que escriguis tu, i omplís les pàgines amb allò que més vulguis explicar o allò que et passa en aquests moments, és a dir, que i aboquis tots els sentiments, emocions, pensaments... que tens a dins i si vols que jo n'ompli alguna com ara ho estic fent, només me’l tens de deixar.

Muaks. Cristina.

Post 100. 75 preguntes..

1- Nom: Roger
2- Cognoms: Freixas Vila
3- Edat: 19 anys molt ben portats
4- Estudies o treballes? Faig el vago, en teoria estudio Administració i direcció d'empreses, però no crec que estudiar el matí de l’examen se'n pugui dir estudiar
5- Un llibre: Em va agradar força un del Dakar, però em decanto per revistes d’informàtica, esports, cotxes, motos..
6- Una cançó: Cap de preferida, per posar algun exemple No tingués por, Solo vivir, Zu atrapa zu arte, etc..
7- Un viatge: Algun que encara no hagi fet per anar bé
8- Un color: No en tinc cap de preferit
9- Un actor o actriu: Tampoc en tinc, no tinc ídols ni res jo, no hi crec pas
10- Un cantant: Cap, m'agraden forces grups però cap en particular
11- T'agrada el teu nom? Sí, és dels pocs que m'agraden
12- Germans? Una germana molt maca
13- Amics? Sí es clar
14- Novia? No, però alguna cosa hi ha.. suposo que acabarà bé <--- (s'ha acabat per ara fa un parell de dies, vaig començar a escriure les preguntes fa una setmana. Com acabarà? ara ja no ho sé, no sé si s'arreglarà, jo així ho espero. Temps al temps suposo..)
15- Has plorat mai per amor? Sí, podria dir que només per una noia
16- Un amor platònic? No
17- Un somni: Molts, però ser feliç bàsicament tota la vida
18- Platja o muntanya?: A l'estiu platja, a l'hivern muntanya
19- Bikini o banyador? Banyador jo... les noies queden maques amb bikini :p
20- Topless? Sempre fa de bon veure si la noia és maca
21- La Por: No tinc por a res em sembla
22- Plat preferit: Patates fregides amb qualsevol cosa
23- Begudes: qualsevol
24- Cuinar? Mai cuino, però quan m'ha tocat a l'estiu si he estat sol, me’n he sortit molt bé
25- Cotxe? Sí, una de les meves grans passions. Per ara tinc un Seat Ibiza GT TDI 110cv. El meu somni és un Mitsubishi EVO VIII o un rodaster tipus BMW Z4
26- Quin color de roba interior portes posat? Uns calçotets daurats
27- Què estàs escoltant en aquests moments? La tv
28- Què ha sigut l’últim que has menjat? Patates fregides amb bistec
29- On tens planejat anar a la teva Lluna de Mel? No ho tinc planejat, encara sóc jove
30- Com està el clima ara mateix? Fa molta calor..
31- Quina és la primera cosa en què et fixes del sexe oposat? En la cara i que faci un bon cul en relació al físic, en relació al caràcter que sigui bona noia, simpàtica..
32- Com et sents avui? Bé, val més així
33- Quina és la teva beguda preferida? Qualsevol em satisfà si no és vi o cava
34- Quin és el pròxim CD que et compraràs? No en compro, tot pirata
35- Color de cabell? Negre
36- Color d'ulls? Marrons foscos
37- Utilitzes lents de contacte? Sí
38- T’agrada algú? Ara mateix estic amb una persona, amb això ja queda contestat
39- Quin és el teu mes preferit? El bon temps
40- Dia preferit de la setmana? Segurament el dissabte
41- Platja o piscina? Platja
42- Petons o abraçades? Tot, però que vingui de la persona indicada
43- Creus en l'amor a primera vista? En aquesta vida tot és possible
44.- Revistes preferides? Les de informàtica, esports, diaris..
45- Olor que odiïs? A merda
46- Pitjor sentiment del món? Suposo que les malalties, trobar-se sol (ara mi sento i molt després de la pregunta 14. Estic fet una merda)..
47- El primer que penses quan et despertes? En aquests moments penso poc
48- Quants timbres deixes sonar abans de despenjar? El mòbil si en tinc ganes d'agafar-lo uns tres, el telèfon de casa no l'agafo
49- Quan tindràs fills? A poder ser tres, però segurament em tindré de conformar en dos
50- Quin nom li posaràs al teu fill/a? No ho tinc planejat ara..
51- Perdonaries una infidelitat de la teva parella? Si som parella no ho crec, per algú seriem parella
52- En aquests moments odies a algú? Molta gent
53- Dorms amb algun ninot de pelux? Amb el meu gatet, sempre el tinc estirat als meus peus
54- Què hi ha sota el teu llit? Res
55- Algun cop has begut tant com per perdre la consciència? Segurament..
56- Has faltat a classes només perquè plogués? Perquè plogués no, però perquè no en tinc ganes sí
57- Has odiat tan com per voler matar a algú? Per matar-lo no. Si mai s'hagués de fer.. (Ara tinc ganes de fotre d’hòsties amb un, si me’l trobo ja veure, depèn de si puc aguantar..)
58- Has guardat secrets? Sí, suposo que tothom en un moment ho altre ho ha fer..
59- Has estat enamorat d'algun professor? Ni ganes, m'estimo més de la meva edat o més jovenetes
60- Hi ha algú que juga amb els teus sentiments? No
61- Has jugat mai amb els sentiments d'algú? Voluntàriament no, però no sé si ho he fet mai..
62- Quina roba portes posada? Pantalons curts del Barça i samarreta sense mànigues
63- Estàs menjant? No, prou que ho faig.. encara que no es noti
64- Estàs bebent alguna cosa? Tinc una ampolla d'aigua al costat
65- En que penses? En acabar aquest test
66- En les últimes 24 hores has plorat? No, fa temps que no ho faig
67- En les últimes 24 hores has rentat roba? No, tinc sort de la meva mare
68- En les últimes 24 hores has conduït? Sí.. sempre que en tinc l'oportunitat ho faig
69- Creus en tu mateix/a? Sí, màxima seguretat. Sovint em diuen que tinc massa orgull
70- Creus en els teus amics? Per ara hi confio
71- Creus en el Santa Claus? Amb el Papa Noël
72 Creus en els Àngels? En les angeletes
73- Creus en els fantasmes? En els extraterrestres
74- Has arribat a sentir mai que una persona és l'únic que existeix en el teu món? Una vegada
75- Fi: Fins a la pròxima, ara ja em coneixeu una mica més suposo

Dolços somnis

Ella: Bona nit carinyo
Ell: Bona nit nina, un petonas
Ella: No! un no..
Ell: Tots els que vulguis..
Ella: Dormis molt bé
Ell: Somiaré amb tu
Ella: No vulguis tenir malsons
Ell: No, saps que serà bo. Somiaré que vens a dormir aquí
Ella: @@@@@@@@@, dons va.. a somiar
Ell: Dolços somnis princeseta

Situació actual..

Pensàveu que estava mort? Dons no.. encara que poc mi falta..

Ara ja feia dos dies que no postejava res, massa feina, exàmens, maldecaps.. la veritat és que se’m està ajuntant tot últimament.

Haig de dir que ja estic arribant a la recta final de la marató d’exàmens, el dimarts a la tarda ja estaré lliure (d’estudiar, ho sento noies..). És a dir, aquest divendres anglés2, dilluns economia i dimarts per acabar macroeconomia.

Per altre banda els maldecaps, suposo que són coses que passen i ja s’aniran posant al seu lloc, encara que com sempre, aquestes petites coses en el seu fet tenen molt pes. Espero aquests dies posar-ho tot al seu lloc i redreçar la situació pel bé de tots.

I finalment dir com a nota que estic molt content. Ahir em va agregar una persona al msn, però aquesta vegada és diferent a les típiques "calentorres" que tot sovint m'agreguen. Ha vingut a partir de la bitàcola, una noia molt simpàtica i de ses illes de nom Natàlia i que veig que tenim molts gustos semblants en quan a música i política. Em va fer feliç parlar amb ella, i que em digués que li agradava molt la plana web i que seguís així. Així ho faré.

Espero tornar el pròxim dia amb més bones notícies. Salut companys i companyes.

El vostre nom en Egipci

Visitant la bitàcola del company kirai vaig veure un post interessant sobre les paraules i noms en egipci. L'amic kirai va trobar una web on automàticament transforma el text que hi poseu en un textbox a Jeroglífic Egipci.

Segons va explicar molt bé en la seva bitàcola, cada símbol representa un so, i no una paraula. Per exemple, el típic dibuix del falcó representa el so "A", per això aquest símbol apareix tantes vegades.

Segons explica, aquest fet tant "simple" va suposar un dels grans problemes criptogràfics de la historia que va ser solucionat finalment gràcies a Champollion i la Pedra Roseta.

El meu nick, RoGGeR seria:

El meu nom, Roger seria:

I carinyo, el teu nom, Cristina seria:

Angeletes o dimonietes?

Que penseu que són realment les noies?

El meu gat a l'estiu

Abans..

I després..

Com podeu veure en el gat li em tallat els pèls per ara a l'estiu estar més fresc. La cua, cap i cames els té com sempre això si. Queda rar però alhora si el veiéssiu tant petit com sembla ara queda maco. A finals d’estiu ja els tornarà a tenir ben llarguets..

Nota examen Economia Espanyola

Ja era hora! Després d’anar a La universitat al matí a veure la nota que havia tret a l’examen d’Economia Espanyola, va.. i no estan penjades. És a dir, el viatge de casa a la universitat i de la universitat a casa fet per res.

Però fins aquí no he explicat totes les coses negatives, perquè ha estat arribar a casa i parlar amb un amic i company de classe pel messenger i veure com ell tenia la nota ja penjada al campus virtual per aquí internet i jo no. Tot el matí desesperant-me per saber la nota i no m’actualitzaven el meu campus. De fet, en aquests moments he arribat a pensar que estava suspès o quelcom similar al no posar-me la nota i tothom ja sabent-la.

I ara.. fa 10 minuts he pensat “para d’estudiar comptabilitat”, agafa el cotxe i arribat fins a la universitat a mirar si està ja penjada, però per sort he passat pel xat, i després pel campus per fer un cop d’ull, i... sí! ja tinc la nota, un 6’5! Feia 45 minutets que acabaven d’actualitzar-me! està prou bé el 6’5.. ja què.. si sabéssiu les “hores”, vull dir els minuts... que estudio qualsevol examen em mataríeu tots.

Demà comptabilitat. Vaig a “estudiar”.

Eutanàsia

En els darrers anys s'han realitzat nombroses manifestacions, actes a favor i en contra de la eutanàsia.

La paraula eutanàsia ve del grec, així: eu= bo, thanatos= mort, és a dir, la paraula significa "bona mort" terme que actualment ha evolucionat i fa referència al acte d'acabar amb la vida d'una altre persona, a petició seva, amb el fi de minimitzar el seu sofriment.

Aquesta "bona mort" es pot aplicar de diverses formes:

- Eutanàsia passiva: És un terme mal utilitzat pels mitjans de comunicació i es refereix a la mort natural, d'aquesta forma es suspèn l'ús d'instruments per ajudar a mantenir la vida, o el subministrament de medicaments perquè es doni una mort completament natural.

- Eutanàsia activa: Es relaciona a la mort que s'ocasiona d'una forma directe per acabar amb el sofriment del pacient.

- Hi ha una altre manera diferent anomenada el suïcidi assistit, es produeix quan algú li dóna informació i els mitjans necessaris a un pacient perquè pugui acabar de manera fàcil amb la seva vida.

En molts debats es tracta el tema de la eutanàsia, i es formulen quantitat de preguntes sobre els punts a favor i en contra on entren molts motius, entre els quals podem destacar perjudicis morals, religiosos, emocionals, etc. Tot i això, sobre el meu punt de vista, la pregunta que s'ha de realitzar és si a una persona que es sent del tot malament, veu que la seva vida no té sentit degut al dolor que pateix, pèrdua de facultats i demana repetidament l'ajuda per acabar amb la seva pròpia vida, és conscient i per tant se li hauria d'aplicar l’eutanàsia o assessorar-la en un suïcidi?

Segons moltes enquestes realitzades, i variant de forma substancial depenent de com es formulava la pregunta, uns resultats a favor de la eutanàsia serien, 60% als EUA, 74% a Canadà, 80% a Gran Bretanya, 81% a Austràlia. Com veiem, les dades són força elevades a favor de la eutanàsia segons l'opinió publica.

Un país on està aprovada la eutanàsia és Holanda, quan va ser aprovada pel Parlament l'any 2002.

La pregunta moral és, que penseu sobre l’eutanàsia, a favor, en contra, motius, s'ha de legalitzar...?

Per acabar una cançó d'un grup que m'encanta, són els Habeas Corpus, molt contundents en les seves lletres i en els directes i on reflexen en aquesta la postura sobre l'eutanàsia:

Habeas Corpus

El valor del temps

El temps, que és el temps?

Fes-te aquesta suposició, imaginat que existeix un banc, un banc que cada matí al despertar-te abona en el teu compte una quantitat de 86.400€ aproximadament. Aquest banc, però a més té altres particularitats rares, al mateix temps, el teu saldo no queda en el teu compte, no l'arrastra un dia per l'altre. Cada nit borra del teu compte el teu saldo que no has gastat durant el dia.

Davant aquesta situació, que faries? segurament la resposta és molt evident, cada dia intentaries extreure la major quantitat de diners del banc. Dons bé, cada un de nosaltres tenim aquest banc, i té un nom, és coneix per Temps.

Cada matí al despertar-te, aquest banc abona en el teu compte personal 86.400 segons. I cada nit, el mateix banc borra del teu compte i dóna com a perduda qualsevol quantitat que no hagis invertit en algú de profit durant el dia.

Per tant, aquest banc no arrastra els saldos d'un dia per altre, només permet que cada dia tinguis a la teva disposició un nou efectiu i cada nit els elimina. Si no utilitzes el teu saldo durant el dia, tu perds, no hi ha marxa enrera.

Motius importants per viure al dia? podríem resumir aquesta pregunta dient que no existeixen contrapartides en el teu compte, tens de viure el present amb el saldo d'avui. Per tant, un bon consell és que has d'invertir el teu temps de tal forma que aconsegueixis la millor salut, felicitat i èxit.

El rellotge segueix en marxa, aconsegueix el màxim cada dia.

Exàmen Economia Espayola

Bé, ara fa una horeta he acabat l’examen d'Economia Espanyola, la veritat és que crec que aprovaré, ho portava mitjanament bé i... com es pot veure a la foto de dalt, també portava un petit recordatori-resum-xuleta.

En la xuleta la part de dalt són Balances, però com aquestes n'hi havia 15 més, i després hi ha un petit resum dels anys 60', de l'estat actual de l'economia espanyola i finalment un petit recordatori del tractat de Maastritch.. que n'hi ha sortit..

Però bé, diria que aprovaré, dilluns ho sabré!

Mals temps, exàmens...

Samarreta Jamaica

Ara que l’estiu ja el tenim a quatre passes, estava pensant en comprar-me una samarreta d’algun equip de futbol i he estat mirant unes quantes. Del Barça ja en tinc moltes, i tampoc em convenç l’actual, també en tinc una d’històrica del Manchester United, la de la Selecció Catalana per descomptat, la de Boca Juniors i crec que ja està.

Anant buscant, anant buscant... m’he trobat amb aquesta, és la de la Selecció de Jamaica, trobo que és força maca per ara a l’estiu anar a la platja, l’Acampada Jove d’Arbúcies o algun lloc així per a l’estil. El preu són uns 35€.

Quina opinió en teniu?

Deixar de fumar

Pels que sigueu fumadors, l'altre dia vaig trobar el famós llibre per deixar de fumar, És fácil dejar de fumar, si sabes cómo de l'autor Allen Carr. Està en format Acrobat Reader. Ja em direu si ho aconseguiu gràcies al llibre.

NO Boda Real!

Com sabeu, falten uns dies per la “boda del any”. Una boda en que segons la gran Constitució Espanyola la Casa Real es pot permetre el luxe de gastar el que vulguin. Segons és diu l’enllaç costarà 21.419.000 eurus (més de 3.500 milions de les antigues pessetes).

Segons l’estudi les principals despeses seran les següents:

Retransmissió televisiva: 6.6000.000 eurus.
Neteja i restauració dels edificis: 2.980.000 eurus.
Decoració del recorregut: 5.000.000 eurus.
Llum del carrer i efectes especials: 2.000.000 eurus.
Jardineria: 2.000.000 eurus.
Banquet: 250.000 eurus.
Allotjament dels invitats: 400.000 eurus.
Seguretat: 1.200.000 eurus.
Decoració Catedral de La Almudena: 240.000 eurus.
Flors: 110.000 eurus.
Pantalles exteriors gegants: 31.200 eurus.
Vestit de la núvia: 6.000 eurus.
Invitacions: 36.000 eurus.
Perruqueria i maquillatge dels invitats: 540.000 eurus.
Transport d’invitats: 25.800 eurus.
TOTAL : 21.419.000 eurus.

Després de veure aquestes dades, jo em pregunto... no hi ha gent que s’està morint de gana diàriament? no falten hospitals? sanitat? habitatges pel jovent? escolarització? i moltes altres coses?

Crec que la resposta és evident, així què aquesta boda és una estafa pels milers de habitants, pagada amb els seus impostos i treball.

Desitjo que passeu d’aquesta boda, que no llegiu les revistes del cor, la mireu per la tv, o feu qualsevol acció que comporti veure aquesta colla d'estafadors.
I jo vull dir per acabar.. que marxi tot tipus de reis i monarquies, que no són necessaries per res! I tal com diuen.. els borbons... als taurons!

Aniversari Natàlia

Oleee ja 18 anysss!!!! o 17? xDDD ja quasi m'atrapes ehhh, et falta poket!! xDD va va.. que sinó em mataras= MOLTES FELICITATS NATALY!!! xD que en compleixis molts més :p

Apa ja tens un regalet meu, akest muntatge xDDDD

Quins dies...

Fa una setmana que estic malalt, això comporta no sortir de casa, anar del llit al sofà, a taula per menjar, sofà, llit.. no veure gent a qui estimes, aprecies, gent que dia a dia hi comparteixes moments i situacions diverses.

Per això, suposo que em sento així, podria dir que trist, apagat, sense gaires ganes de fer res.. i l'únic que fas en aquests moments és pensar, normalment sobre temes que ni venen ni van.. sense sentit.

Aquesta nit no crec que surti, tampoc hi ha gaires ganes, hi apart tindria de fer bondat. Tampoc em vindrà malament acabar de descansar a fons aquesta setmana.

I la pròxima setmana si que serà durà, haig de començar a estudiar (pff merda exàmens) això serà molt dur, sempre he dit que no em sé posar davant uns llibres per estudiar durant hores, em distrec, miro la tv, pc..

Però bé, tornant al tema principal, deu ser això de trobar-me apagat en el fons el que em fa que ho vegi tot negre. Val més que sigui positiu no?

Guerra

Les dues fotos de Sharbat Gula fetes per Steve McCurry que demostren les dues cares de 18 anys de guerra afgana, en aquell cas per l'invasió sovietica.

Toros NO!

Últimament hi ha hagut a la meva Terra, que és Catalunya molta polèmica sobre els toros o braus. Molta gent es solidaritza en manifestar que es tindrien d'aturar aquests actes totalment de tortura als animals.

Per a uns, aquests actes els anomenen "art", per a mi és tortura, patiment, dolor. Quines motivacions poden portar a la gent a veure com maten un animal? no crec que hi hagin motivacions amb fonament.

Segons he llegit, l'animal abans de sortir a la sorra de la plaça, és sotmès a diferents tortures per tal de sortir menys agressiu. Es diu què, 24h abans es tenca l'animal sense llum, d'aquesta manera al sortir a la plaça, entre la llum i els crits del públic l'animal li entra por i vulgui fugir, cosa que pel públic sembla que l'animal sigui ferotge, però la condició natural és fugir, no atacar.

Per tal d'arribar febles els i lliguen sacs de sorra a l'esquena durant hores, els ulls porten una mena de grassa per dificultar la visió. També es diu que els hi posen sulfats en l'aigua i així tenen diarrea, tot per estar més febles.

Un altre animal que pateix les conseqüències són els cavalls dels picadors, s'agafen cavalls sense valor comercial i l'animal normalment al cap de 3 o 4 corregudes acaben morint a causa dels trencaments de costelles i destripaments que reben. Per altre banda, el treball del picador consisteix en dessagnar el brau, clavant en el llom una llança que li destrossa els músculs (trapezi, romboide, espinós i semiespinós, serrats i transvers del coll), apart lesiona els vasos sanguinis i nervis.

Una vegada ha acabat la feina del picador, toca el torn a les banderilles per tal d'assegurar l’hemorràgia. S'intenta introduir-les en les ferides ja existents, així una vegada ja clavades en cada moviment la ferida va augmentant.

Fetes ja totes aquestes tortures, l'animal ja no pot aixecar el cap degut a les ferides a l'espina dorsal hi ha la pèrdua de sang. En aquest moment el torero es pot donar el luxe de fer passos artístics sense perill.

És just després d'aquest moment de fer els passos artístics quan el brau ja pot ésser travessat per l'espasa de uns 80cm que li pot destrossar el fetge, pulmons, etc.. si li destrossa la gran artèria, és quan el brau treu grans vòmits de sang. Moltes vegades acaben morint afogats per la seva mateixa sang.

En un intent desesperat de sobreviure el brau és resisteix a caure i va caminant penosament cap a la porta per on havia entrat, buscant una sortida. És en aquest moment quan rep l'apunyalada definitiva, encara que normalment no mor a l'instant, i el rematen amb la puntilla de 10cm seccionant-li la medul·la espinal així quedant paralitzat i acabant morint afogat per la pròpia sang o al no poder moure els músculs respiratoris.

Per tal de posar fi a aquestes tortures, actes, cal no assistir-hi. Aturem aquestes crueltats. Manifestem el nostre rebuig.
Que ens porta als humans a veure/fer aquestes crueltats? Cal torturar d'aquesta forma als animals?

Diguem NO! STOP!

Finalment llenço una frase al aire, si torejar és art.. el canibalisme és gastronomia?

Dues cançons sobre els braus:

Ska-p

Reincidentes

Fotos capçalera

Bé, com heu comprovat ja es noten els primers canvis en els colors i la capçalera de la bitàcola.

En primer lloc els colors, el color que va guanyador per ara en l'enquesta és el negre, per tant, ara ja he començat a treballar sobre aquest color, només em faltaria arreglar el menú de la dreta, ja què, nosé si deixar el color vermell pel títol i el verd pels apartats. Digueu-me noves propostes!

En segon lloc la capçalera, he estat pensant com la podia dissenyar i una bona manera era posar-ne una variable, és a dir, cada vegada que actualitzeu la bitàcola sortira una noia diferent. Esper-ho que hos agradi l'idea.
Vull agraïr per tant.. a les meves amigues que surten com la Cristina, Natàlia, Mariona, Raquel, Anna, etc..

Podeu donar-me més idees que les estudiaré!

50 posts

Bé dons sí... pensava que no hi arribaria mai a aquesta xifra de 50 posts. Suposu que molts dels escrits rallen, cansen.. però bé, és una forma d'escriure, i passar una bona estona.

Aquesta vegada no m'extendre, mersi a tots i totes les que entreu a la bitàcola, i que comenteu algun dels posts.

Per cert, podeu i teniu de seguir votant sobre els colors de la bitàcola. Merses.

El meu gat i la meva gossa

Aquest post va dedicat al meu gat (xin) hi ha la meva gossa que ens vam trobar perduda (xana). Són bonics eh!

Maltractament a dones

Aquests dies només cal obrir la televisió per veure notícies i més notícies sobre el maltractament a les dones. Dones amenaçades, agredides o fins i tot amb agressions que els hi ha provocat la mort. Qui ho fa això? és una persona aparentment normal? amb ràbia? està desequilibrada mentalment? està boja? segurament serien moltes les respostes.

Cal pensar que en aquestes agressions, no només rep les conseqüències la dona, també en molts casos fills acaben agredits i també assassinats. Uns família que mai tornarà a ser la mateixa, etc..

Diguem prou a les agressions, al maltractament hi ha qualsevol tipus d'amenaça. STOP!

¡Ay! Dolores

Las diez menos cuarto en el reloj
La noche abre su puerta en tu cabeza
En la tele un culebrón, la comida en el salón
Esperando una sonrisa, un te quiero, una caricia

Las llaves tornan gris tu habitación
Entrando con el odio tras sus ojos
Ya no tienes su calor, el alcohol es su sabor
Empezando con reproches, los insultos, el desprecio

Y ahora no tienes nada que decir
Ya no se si soy mujer o soy una mierda
Sumida en la sinrazón, despojada del valor
Víctima de su miedo, del fracaso, de sus celos

Ay! Dolores, los palos en tu espalda
La tortura en tu mente
Ay! Dolores, con el silencio de la sociedad

Lunes, martes, miércoles, y otra vez
La vida se te escapa entre tus dedos
Hundida en el qué se yo, destrozada en el sillón
Con la cara hinchada por algo más que la tristeza

Pero ya es la hora de que todo vaya bien
Volar sin alas, sentir que ya eres libre
Soñar con el príncipe azul, gozar de lo que eres tú
Rompiendo las cadenas con que la sociedad te atrapa

Por fin esta historia ya terminó
Dolores cambió su nombre por libertad
Escapando del cabrón que tu vida destrozó
Porque la vida es sólo un cuento que hay que vivir en el momento

Ay! Dolores, los palos en tu espalda
La tortura en tu mente
Ay! Dolores, con el silencio de la sociedad.

Reincidentes

Tinc d'estudiar més...!

Tinc d'estudiar més.. és el que estic cada dia pensant, i no ho faig, i no em demaneu els motius.. déu ser que mai m'ha agradat. D'aquí un meset em venen ja els exàmens finals, que si mates, microeconomia, angles2, informàtica2,economia2, Economia Espanyola.. vaia merda!
Però hi ha el que hi ha.. i val més que estudii i no tingui de tornar-ho a fer el próxim any així que cada vegada que miri aquest escrit ja sé el que em toca fer.

Si us plau, doneu-me ànims que els necessito!

Camp Concentració Nazi (Dachau)

Avui feia zapping pel meu pc tot mirant fotos, quan de sobte he obert la carpeta fotos/viatges/alemanya. Aquí he vist fotos del viatge que vaig fer amb l'escola per fi de curs, tot visitant Alemanya, Aústria i Suïssa.

De les moltes fotos, les que impacten més són les de la visita al camp de concentració de Dachau. Tothom sap dels camps de concentració, de Hitler, del poble jueu... per tant no cal explicar res, només observar... com veureu, les imatges són força fortes. No calen més comentaris al respecte, apart d'una explicació del mateix camp que he posat si cliqueu a llegir més, i tot un seguit de fotos.

Primer faré una mica d’història sobre el camp de concentració.

Dachau és desgraciadament conegut per ser el lloc on es va instal·lar el primer camp de concentració del Tercer Reich el 20 de març de 1933. Establert en una antiga fàbrica de munició, a les afores d’aquesta petita ciutat, situada a 16 km de Munic.

El camp s’ha conservat com un monument a les 206.000 persones que hi van morir entre 1933 i 1945, amb cruels fets com els experiments humans, malalties, càstigs i tortures que estan perfectament presentats en una exposició en l’antic bloc administratiu.

S’han conservat nombroses restes del camp de concentració, com els forns que es feien funcionar dia i nit, i les cambres de gas (mai es van utilitzar). També un monument als jueus, una església protestat i una capella catòlica.

La vida al camp era la següent pels presos, es despertaven entre les 3 i les 4 de la nit, a les 5:15 formació per efectuar el cens, de les 6 a les 12 treball, de les 12:00 a les 13:00 descans (inclòs el temps per anar i tornar); de les 13:00 a les 18:00 treballs (durant la guerra fins a les 19:00), acabar i altre cop formar.

Van ser presos del camp de Dachau, persones de les següents nacionalitats:

Albània, Grècia, Romania, Egipte, Holanda, San Salvador, Austràlia, Irlanda, Suècia, Bèlgica, Itàlia, Suïssa, Brasil, Iugoslàvia, Espanya, Bulgària, Luxemburg, Txecoslovàquia, Dinamarca, Noruega, Turquia, Alemanya, Àustria, Hongria, Anglaterra, Paraguai, USA, Finlàndia, Polònia, URSS, França i Portugal.

Algunes fotos del camp, si en voleu més, poseu-se en contacte amb mi.

PORTAL: Diu, el treball hos fara lliures (certa ironia...)

CAMP EXTERIOR: Vista de les grans dimensions del camp

LAVABOS: Com es pot observar, no hi havia moltes salut higienica

DORMITORIS: Els llits on dormien els presos

DUTXA DE GAS: La dutxa de gas, per sort no es va arribar a utilitzar

CREMATORIS: Vista d'un dels crematoris, que funcionaven dia i nit

Fort eh!!!

En homenatge a totes les víctimes...

Aniversari (50 dies)

Avui és dia de celebració pel meu blog, compleix 50 dies entre vosaltres. Esper-ho complir-ne molts més. Mersi a ZL, a tots els que em llegiu, comenteu.. gràcies.

St. Jordi (Patró de Catalunya)

Demà dia 23 d'abril, a Catalunya es celebrà la Diada de St. Jordi, és una festa pels "enamorats" en la qual, la dona regala un llibre al seu estimat, i on l'home li regala una rosa.

La llegenda diu...

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.

Per tant, demà es celebrà aquesta bonica Diada Catalana, des de aquí, només desitjar-vos una bona diada de Sant Jordi,amb moltes roses i llibres per a tots.

(Esper-ho que caigui algún llibre per a mi.. :P)

20 de abril del 90 (celtas cortos)

Avui toca una cançoneta.. i més essent 20 d'abril (encara que del 2004). La canço és la d'un grup que em va fer emocionar molt a Arbúcies, sobretot cantant Por la senda del tiempo. Esper-ho que hos agradi.

Estrelles

Avui he anat a veure les estrelles...

Estem a vacances de setmana santa, no hi ha universitat, treballs a fer... (masses...), però també està bé tenir un cert descans. Avui teniem ganes d'estar a l'aire lliure, ara fa poc he arribat, he anat a veure les estrelles al grau de l'abella.

El problema és que estava núvol, i només podia contemplar els raigs de la lluna que es desprenien a través de la grissor. Més que estrelles.. ens hem estrellat avui enmig de la nit, suposu que per seguir la bona sort de tota la setmana.

Allà tot passa diferent, tot és silenci si descomptem els sons d'algun animal... (o com avui.. que segurament ha caigut una bona roca als cingles, el soroll ha estat molt intens).

Des de la punta, et passen mil coses alhora pel cap, mil situacions de tot tipus, mil pensaments...

Val més que vagi a dormir, que no hi ha molts motius bons per fer-ho feliçment, suposu que segueix el tema grissos de les estrelles.. però, ja s'arreglarà tot i vindràn els bons temps amb un cel ben estrellat i amb una claredat de lluna plena.

Festa universitària

Uahhh, ara acabo d'arribar de la Festa Universitària...

No cal comentar res d'ahir.. molta festa i bon rollu

Vaig cap a la dutxa que estic mort, algú em fa un massatget?

SoRpReSaA!

inyuuuuuu no te fa por el ke pugui scriure?? jiji wenu va seré bona i em cumpurtaré po te vui donar les gracies pk mes dun cop mas ajudat mul i mas animat i ja ke no em diexes ket pagui la gasolina pels cops kem vens a veure (xd) tescric axo per donarte les gracies com ja he dit i dirte ke nu canviis mai pq ets una de els coses més bones ke hi ha a la meva vida ;) timu mol karinyu
@M@U@A@K@S@!!!!
(ia sé kes cutre pro el meu cap n dóna x mes avui :P)

Aniversari...

Dons si.. la NiNaH avui es fa una mica més gran... podriem cantar no? Anys i anys, per molts anys... va va... val més felicitar-la i prou o encara ploura!

Voldria ser un super guerrer!

Ufff... quins temps aquells de Bola de drac, l'Arare... i és que avegades voldria ser un super guerrer...!

I em diu...

Avui, un dia més com un altre d'aquests últims... només esperant que tot sigui millor demà i així dia rere dia al teu costat. :D

Et MiRo FiXaMeNt EsPeRaNt Un GeSt, Un SoMrIuRe, Et MirRo I eT mIrO, sUpLiCaNt aMoR eN lA tEvA mIrAdA...i M'aTuRo PeR mIrAr A tRaVeS dEl CrIsTaLl DeL mEu CoR, eT vEiG. m'AtUrO pEr SeNtIr PaRlAr Al MeU cOr, Em PaRlA dE tU i em diu... T'eStImO!!

mUaKs!!!

Quin dia més trist

Vaia dia avui... :S tot el matí per l'universitat sense saber que fer, classes per morir-si...

Tarda pitjor... encara menys moviment i tot i nit... xat, parlar amb 4 i fer una "manita" per ja JESSII, li ha quedat maco però, http://jessii.urlgratis.com si voleu visitar-ho.... ^_^

I ara què? si res... continuar com sempre per ara :) hi ara a sommiar com diu... BuEnO PuEs Ya Me DeSpiDo... Yo SiGo CoN MiS CaNCioNeS, Ve Tú Y SiGuE CoN TuS SuEñOs

No estas sol.. No tingues por!

Una cançó d'Obrint Pas, que té un significat especial per a mi...

Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estàn mirant,
quants cops hem hagut de callar?
He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol
no tingues por
ia ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol,
no tingues por
ia ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.
La gent pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat.

No estàs sol
no tingues por
ia ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol,
no tingues por
ia ningú destruirà el teu cor.

Ufff estrés...

Som dilluns... quin estrés al començar la setmana, i com no, a l'Universitat.
Avui toca un dia dur, dues hores per començar el matí de comptabilitat, mitja horeta de descans per fer-la "petar" parlant del ja anyorat cap de de setmana tot esmorzant amb presses i tot seguit a continuar classes amb un parell d'hores seguides de mates i per finalitzar una de microeconomia...

Vaia panorama m'espera :( Sort que a la tarda no crec que hagi de fer res, i així descansare.

Aquí a l'aula d'informàtica com sempre la gent treballant a fons, altres que no paren de riure i fer bromes...

En el meu cas, val més que vagi tirant 3/4 d'hora a la biblioteca que en treure més profit a continuació amb la "magistral" classe de mates.

Sort...

Avui ens hem tornat a "picar"... més ben dit ja portem uns dies així rarets :(

Avui m'ha dit que hi posarà remei, que deixarà de banda les seves paranoies i intentarà viure... també que sinó em perdria... i no volia, però sobretot ha dit que tenia sort de tenirme al seu costat... :D però per mi sí que és una sort tenir-la a ella :D

Tota cosa té un inici...

Bé, aquí la meva primera parrafada...

Tal com dic.. tota cosa té un inici... una maduresa... un final...

He parlat de "parrafada" però per avui és suficient... val més començar fluixos!