RoGGeR BlOg!

Causes d’impotència masculina

Carpes Vig Estiu, una merda de carpes!

El passat cap de setmana després d'un sopar amb la colla, em vaig disposar a anar a passar una agradable vetllada amb l'Anna a les Carpes Vig Estiu. I dic em vaig disposar a passar, ja què, realment la vaig passar i molt, però no gràcies a les anomenades carpes.

Una vegada vam ser allà jo i ella, em vaig trobar amb uns amics i ja em van dir, vigila que avui costarà entrar, i realment ja vaig veure que era així, molta gent de la que anava a fer cua amb els "torrecullons" dels “macarres”, i sí, ho dic amb aquestes paraules, perquè no en poden tenir cap més.. uns personatges que es pensen que per tenir uns braços que en fan dos com els teus, ja són la justícia personificada i poden triar i destriar qui entra i qui no entra a les carpes, no se'm mereixen cap més respecte. Uns personatges que quan em van dir, tu no entres, ni et miren a la cara, i els hi demanes, com que no puc entrar? i et tornen a dir, tu no entres! i els hi dius.. per quin motiu? i et contesten, no vas prou arreglat! no entres!

Au va.. aquesta setmana em vaig arreglar força per poder entrar, uns pantalons amb els quals ja hi havia entrat l'any passat i una samarreta d'arreglar.

Que vaig tenir de fer? anar a casa amb l'Anna i canviar-me per poder tornar a les "súper" Carpes Vig Estiu.

Una vegada allà vam dir, bé anem que ara segur que entrem, realment m'havia posat uns pantalons més estrets, una camisa i unes esportives que semblen sabates, però altre vegada no vam poder entrar, ara era per l'Anna, li van demanar el carnet i té 17 anys, així que no és major d'edat. Ja i vam tornar a ser, no podeu entrar! sense mirar-te a la cara, girant-se i passant de tot. La meva indignació és que tenen raó que ella no tenia 18 anys, però és que molta gent que entra tampoc els té, i ella va estar de mala sort aquest dia, igual que un altre dia ho estarà una altre, però cal ser o tots o cap, una mica de coherència si us plau.

Vam marxar emprenyats, indignats amb les "putes" Carpes dels cullons. L'únic que voliem era passar una bona nit, però vam descobrir que realment ja la vam passar, però no dins les Carpes sinó anant a donar una volta.

Per cert, a la web de les carpes posa:

Dues carpes i una terrassa formen l’espai d’oci nocturn a l’aire lliure més important de la comarca d’Osona. Tres ambients diferents amb cambrers i discjockey’s que faran possible les millors vetllades de l’estiu tots els divendres, dissabtes i vigílies de festius, des de les 23:30 h fins a les 5 del matí.

Ja hos dic jo que tot és mentida! La millor vetllada la passareu amb els amics, xicota.. passejant o anant a qualsevol altre lloc.

Tot i això, jo em pregunto d'on han pogut treure uns "macarres" tant dolents com aquests. Que es creuen.. si realment no són res més que uns simples macarres que els hi toca treballar el divendres i dissabte nit quan la gent es va a divertir! Pringats!

Des de aquí, dir que ja es poden posar les Carpes per allà on tots sabeu, que si voleu passar una bona nit, aneu a donar un vol o simplement aneu a un local més tranquil que les Carpes Vig Estiu. O si més no, demanar una mica de responsabilitats, i que es millorin els serveis i maneres, que d'això en falten molt en aquesta vida i sobretot en certes persones.

Si us heu trobat amb la mateixa situació, o amb qualsevol altre situació que pugui ser denunciada en la web, escriviu el vostre comentari. Esperem que ho llegeixin i canviïn una mica les coses i sobretot les formes.

Per finalitzar, dir que m’ho vaig passar realment molt bé amb tu Anna i veig que tu també amb el sms que em vas enviar més tard! s’haurà de repetir!

Un somni. Part 1. Independència Països Catalans

Santa Cristina

Hi ha moltes formes de felicitar a una persona, ho podem fer enviant un simple mail, una carta per correu, via telèfon, però segurament la més especial i bonica és fer-ho cara a cara.

Avui em toca felicitar a una persona molt especial, la Cristina, hi he pensat que el millor seria fer-ho cara a cara, per telèfon ahir.. (ja el tenia parat, així que vaig enviar un missatge SMS), hi ha més he pensat en fer aquest post.

Per tant, no em faig esperar més i et desitjo de tot cor un bon sant! FELICITATS!!!

Catalunya tindrà sis noves comarques

Ahir a la nit, tot parlant pel msn amb un bon amic de Prats de Lluçanès i company meu a l'universitat, en un moment de la conversa em va comectar que s'acabava d’assabentar que el poble on viu, a partir d'ara pertanyerà al Lluçanès, una de les sis noves comarques que es preveu que tindrà Catalunya després de que la previsió del govern és que el projecte de llei d'ordenació territorial estigui llest al setembre i es debati al Parlament a la primavera del 2005.

La notícia de la creació com a mínim de les 6 noves comarques, que serien la Vall de Camprodon, el Baix Llobregat Nord, l'Alta Segarra, el Segre Mitjà, el Lluçanès i el Moianès, la va anunciar ahir mateix el conseller de Governació, Joan Carretero.

Segons Carretero en una entrevista en la Efe publicada en el diari Avui, comenta com a trets transcendentals sobre la previsible nova estructuració de les comarques catalanes:

Les noves comarques no suposaran necessàriament ampliar el nombre de consells comarcals, ja que els municipis podran, de forma "voluntària", triar a quin consell s'adscriuen, i la funció dels consells serà únicament "mancomunar la prestació d'alguns serveis".

Els diners destinats al món local -i, per tant, a les vegueries, que substituiran les diputacions- i a l'Àrea Metropolitana hauran de ser gestionats des del Parlament, inclosos els fons provinents de l'Estat. "Reivindiquem que tots els diners arribin a la Generalitat i que sigui el Parlament qui decideixi el seu repartiment".

Aquesta reflexió de Carretero va provocar la reacció de Corbacho (president de la Diputació de Barcelona):

La proposta va "en contra de l'autonomia local". Per Corbacho, el Parlament ha de decidir el percentatge dels pressupostos catalans que destina als ajuntaments, mentre que els fons que arriben del govern espanyol no han de tenir "més intermediaris".

Actualment, el mapa de les comarques catalanes és el següent:

Piercings macos i lletjos

L'altre dia per casualitat vaig veure les dues següents fotos i la veritat és que em van fer fàstic. Penso que un piercing no és lleig, però no cal abusar-ne tant. Això ja és estar boig, i tal com dic, no és que no m'agradin però hi ha piercings i piercings. Hi ha piercings que queden molt bé amb una noia, sexys i tot..! Què penseu d'aquestes fotos? en porteu vosaltres?

Si voleu que pengi algun piercing vostre a la web, m'envieu la foto a rogerfv@gmail.com

Com veieu aquests dos fan molt fàstic:

Però també n'hi ha que queden molt bé com podeu veure:

Acampada Jove 2004 d'Arbúcies i fotos

El passat fi de setmana va tenir lloc a Arbúcies una nova edició de la ja conegudíssima Acampada Jove, de la qual ja vaig parlar en un post passat.

Un altre any hi he tornat a anar i la veritat és que ha estat genial, sobretot per la bona qualitat dels concerts i el gran ambient que si respira. Aprofito per dir que si teniu fotos d'Arbúcies, me les podeu enviar a rogerfv@gmail.com i les penjaré totes aquí a la web, m'agradaria tenir un bon recull fotogràfic de l'Acampada Jove 2004.

Enguany, els grups que hi van ser presents van ser: orishas, els pets, the skatalites, soziedad alkoholika, mesclat, the toasters, lax'n'busto, spook and the guay, dept, su ta gar (substituits finalment pels Brams a causa de la baixa d'un membre del grup), betagarri, obrint pas, lluís llach, cheb balowski i la gossa sorda.

Any rere any la xifra de assistents es va superant, en aquesta edició tot passejant el dissabte per la tarda pel poble vaig sentir de veu d'un dels portaveus que s'havia arribat a la xifra de 30.000 assistents, realment molts i superant en unes 5.000 persones a l'edició de l'any anterior.

Jo vaig anar-hi el dijous a muntar la tenda i totes les parafarnalies i em vaig trobar amb la gran sorpresa de què ja no hi havia zona d'acampada lliure on vaig acampar en l'edició passada, tota la zona estava prohibida i es tenia d'anar a buscar les acreditacions i en conclusió que la "meva zona d'acampada" estava a 4 minuts amb bus, realment un pal! pf! Espero que el pròxim any això ja no sigui així i torni a ésser com l'any passat. L’únic bo d'aquella zona és que si estava molt més tranquil i amb molta més ombra, per la qual cosa si estava molt més fresc. Aquell mateix dijous vaig tenir de tornar a casa degut a que l'endemà treballava.. realment una putada!

Ja el divendres després de treballar vaig tornar cap a Arbúcies ja amb totes les coses muntades i instal·lades en el terreny així que la tarda va ser per descansar, voltar per allà, fer el sopar i preparar-me per la gran primera nit. Els concerts eren lax'n'busto, spook and the guay, soziedad alkoholika, betagarri i els the toasters. D'aquests els vaig veure tots menys lax'n'busto que encara estava al campament. La veritat és que em van agradar molt, sobretot els spook and the guay i the toasters que mai havia vist en concert i només coneixia per les cançons que m'havia baixat d'Internet. SA va estar bé i els nois de betagarri genials com sempre.

Després de tot això.. a fer una cua infernal i arribant al campament fent-se ja de dia, per tal d'anar a dormir unes hores, o si més no intentar-ho.

L'endemà, tres quarts del mateix. Llevar-me, anar a donar una volta pel riu, dinar, descansar, donar una volta al poble, comprar les coses necessàries per passar la nit.., sopar, i anar cap als concerts que feien a la nit com són Lluís Llach, the skatalites, orishas, obrint pas i per finalitzar la gossa sorda. Altre vegada em vaig tornar a perdre el primer concert que era en Lluís Llach, i com a concerts estrella per a mi eren els the skatalites, obrint pas (quins records..) i la gossa sorda. Els orishas eren els que m'entusiasmaven menys degut a que no és l'estil de música que m'agrada més, però tot i això se’m van fer distrets.

Una vegada van acabar els concerts a trobar la colla i tornar cap a les tendes a descansar, que tindríem un llarg dia per davant en desmuntar tots els "trastos" que havíem portat, que eren molts. Després a buscar el cotxe al poble, carregar les maletes i de tornada cap a Manlleu.

Ja veieu, ens ho vam passar de conya, llàstima de tenir el campament en una altre zona i tenir d'agafar el bus, desitjo que el pròxim any torni a ser com l'anterior en aquest aspecte pel bé de tots.

Com a notes positives el gran ambient, jo diria que genial el que es respirava a Arbúcies amb l’independentisme per bandera.

Si teniu fotos d'Arbúcies, me les podeu enviar a rogerfv@gmail.com i les penjaré totes aquí a la web, m'agradaria tenir un bon recull fotogràfic de l'Acampada Jove 2004.

Sainz guanya el rally d'Argentina i Dani Solà en el grup N

El pilot madrileny Carlos Sainz juntament amb el copilot català Marc Martí han vençut al rally d’Anglaterra i es col·loquen tercers del Mundial, però el més important és que amb aquesta victòria obté el record de victòries en el Mundial amb un total de 26 (una més que el pilot Colin McRae), i trenca 503 dies sense pujar al esglaó més alt del podi.

La cursa ha estat dominada pels dos Citroën que han dominat la prova gràcies a les retirades de Sölberg, Martin i Gronholm quan va xocar contra una pedra quan dominava la prova.

Per altre banda, l’osonenc Dani Solà va guanyar en el grup N i es col·loca líder del Mundial en aquesta categoria en la qual ha guanyat en dues curses de les quatre puntuables.

Classificació Rally Argentina:

1. CARLOS SAINZ (Esp/Citroën)----4h.23'11”0
2. Sebastian Loeb (Fra/Citroën)--a 1'32”5
3. François Duval (Bel/Ford)--a 4'23”5
4. Mikko Hirvonen (Fin/Subaru)--a 8'27”7
5. Harri Rovanpera (Fra/Peugeot)--9'59”9
6. Luis P. Compans (Arg/Peugeot)--a 16'24”7
7. Guilles Panizzi (Fra/Mitsubishi)--a 17'39”9
8. Gabriel Pozzo (Arg/Subaru)--a 20'38”6
9. Antony Warmbold (Ale/Ford)--a 22'17”4
10. DANI SOLÀ (Esp/Mitsubishi)--a 22'21”4
11. Jani Paasonen (Fin/Mitsubishi)--a 23'32”5
12. Sebastian Beltrán (Arg/Subaru)--a 24'03”1

Mundial de pilots:

1. S. Loeb, 61 p.; 2. P. Solberg, 44; 3. C. SAINZ y M. Martin, 34; 5. M. Gronholm, 32; 6. F. Duval, 29; 7. M. Hirvonen, 18; 8. H. Rovanpera, 14; 9. J. Tuohino, 12; 10. D. Carlsson y G. Panizzi, 6

Mundial de constructors:

1. Citroën, 98; 2. Ford, 71; Subaru, 64; Peugeot, 51; 5. Mitsubishi, 14

Mundial de producció:

1. D SOLÀ, 26 P.; 2. J. Paasonen, 23; 3. M. Stohl, 16; 4. T. Arai, 15; 5. A. McRae, 14... 9. X. PONS, 7; 12. S.L. FOMBONA, 2

Pablo Carral es farà d’or amb la pilota de l’Eurocopa

Un aficionat al bàsquet gallec anomenat Pablo Carral es farà d'or amb la pilota amb que el jugador anglès del Real Madrid Beckham va fallar primer penal de la tanda de llançaments del partit Portugal-Anglaterra.

Actualment la pilota ja arriba a un valor de més 2,8 milions d'euros en la subhasta d'internet que va començar dilluns passat. La pilota la va treure a subhasta amb un valor inicial de 1€.

La puja més alta fins ara és la d'una persona amb el sobrenom de Jeffgriffinstudio i apareix com a resident al Regne Unit.

L'autenticitat de la pilota està contrastada, ja què, cada pilota del model "Roteiro" fabricada a Tailàndia portava la data del partit, (24 de juny) i el lloc de la celebració (estadi Da Luz de Lisboa), cosa que certifica la seva autenticitat.

Segons el Pablo la pilota li va anar a parar a la mà i la va poder treure de l'estadi amb l'ajuda de dos companys que el van escortar quan sortia amb la pilota amagada entre la roba.

La veritat és que aquesta pilota li haurà solucionat la vida.. si actualment a dia d'avui ja ha rebut ofertes de més de 600 milions de les antigues pessetes, és normal que la xifra anirà en augment, per tant, i sabent de les dificultats actuals per viure "bé", puc afirmar que ara es podrà comprar una bona casa, un bon cotxe i tenir molts milions estalviats al compte.. o invertir-los com faria jo.

Un català als St. Fermins

El divendres passat se'ns va girar el cap i vam agafar just després d'acabar de treballar el cotxe en direcció a Navarra als St. Fermins.

Els 10 bojos que i vam anar érem jo.. en Josep Colomo, Núria Serra, l'Albert Miró, Josep Erra, Jordi Molist i l'Anna i la Montse Galobardes i el xicot d'aquesta última, també cal contar un tros de cartró que vam batejar amb el nom de "dino" un dinosaure de cartró que anava amb les galetes dels dinosaures.

El viatge la veritat és que em va passar molt ràpid, segurament degut a que vam fer moltes conyes fins arribar al nostre destí que era a una casa dels cosins de l'Anna Galobardes, on ells ens acabarien de guiar fins arribar a Pamplona i aparcar en un bon lloc.

Al final vam aparcar a un parc grandiós, que no sé ben bé com es deia però tenia un nom semblant a "tamagotxi" (si, el famós joc japonès de fa uns anyets). Allà ja vam aparcar, i vam anar directe cap al mig de la festa i la veritat és que s'ha de dir que és impressionant el que es veu allà. És una macrofesta, gent de tot arreu, un ambient espectacular.

Alhora de dormir, vam tornar cap als cotxes, i vam descansar entre els cotxes i amb els sacs i les esterilles al parc on estàvem. He de dir però que allà tothom dorm on vol, ja què, els més "normals" com nosaltres dormíem al parc, però havia gent que ho feia a l'acera, al mig de les rotondes..

L'endemà ens vam despertar morts de cansament i vam estar el matí comprant al supermercat i buscant un lloc per menjar algú consistent. A la tarda vam estar descansant al parc i.. aquí és on em vaig donar el cop del segle. M’explicaré, estàvem fent uns típics castells catalans entre els de la meva colla i jo estava al segon pis. En aquells moments una noia m'estava pujant per radera quan els de sota van fer "figa" i jo vaig caure directament de cap al terra, i el meu company de pis, va caure amb la mala sort que va picar directe amb el meu cap.. així que a partir d'aquí no recordo res fins just al entrar a l'hospital. En total tinc un buit d'uns 10 minuts en que no recordo absolutament res, però m'han explicat que una vegada vaig caure, em vaig aixecar i vaig fer unes dues o tres passes fent esses fins a caure altre cop al terra. Ja al terra, m'han explicat que no parlava, i que es van espantar en aquells moments però finalment em vaig anar recuperant i em van dur a l'hospital, però pel camí anava repetint cada vegada les mateixes frases. Ja veieu, un bon cop al cap em vaig fer. Una vegada a l'entrada de l'hospital torno a recordar-ho tot perfectament, allà ens hi vam estar unes 3 hores i em van tirar 6 radiografies al cap, amb el següent resultat:

Motivo de ingreso/consulta: Traumatismo cara. Erosión en zona periorbitaria izquierda, con dolor ea la palpación. No crepiación. No dolor en articulaciones temporomandibulares.

En conclusió, que tinc una bona "hòstia" a la cara, tot i que amb 3 dies s'ha curat molt, la tinc molt millor ja.

Una vegada ja vam sortir de l'hospital, vam anar a sopar i després uns quants de festa, i uns quants a descansar (jo vaig ser d'aquests últims com és normal). L'endemà va ser descansar més i ja preparar la tornada cap a casa pel vespre.

Si en faig una conclusió és que va ser una experiència genial els St. Fermins, amb una festa impressionant a Pamplona i on l'any que ve tornaré a estar allà, això si, espero que sense donar-me cap cop al cap.

Unes quantes fotos del viatge (en vaig tirar molt poques degut a que tenia la camera al cotxe i amb el cop l'endemà no estava per gaires coses):

El típic mocador de coll dels St. Fermins:

El famós toro:

Dues radiografies del meu cap/cara:

El cop a la cara després de 3 dies, la veritat és que ja quasi no es veu:

Una cosa que em van agradar molt, els grans parcs per aprofitar la força del vent, molt macos de veure:

Concert de Mägo de Oz

El passat dijous per la Festa Major de Vic es va organitzar un concert genial, el grup madrileny (tot i que també d'altres indrets com Bilbao..) Mägo de Oz tocaven en directe. El concert va ser genial, molta festa, amb les típiques cançons com Fiesta pagana, Hasta que el cuerpo aguante, Jesus de Chamberrí, La costa del silencio, La rosa de los vientos i el gran tema Molinos de viento per acabar amb els ja típics focs artificials.

El concert va començar tard.. però va valdrà la pena sincerament. Va ser un concert molt ràpid, com el que havia vist a Salt fa uns mesos, tot i això, em va agradar molt més el concert de Salt (encara que no portaven el escenari al complet).

Molta festa, molt bon ambient.. i després a portar la Cristina a casa i cap a dormir que l'endemà treballava i marxava cap als St. Fermins de Pamplona.

El meu burro català amb estalada

Després del post que vaig fer parlant sobre el burro català, segons els seus creadors "pretén lluitar contra el centralisme uniformitzador expressat en símbols com el toro o la matrícula espanyola, que ens arriba en forma de degoteig constant i subtil", puc dir que ja el tinc enganxat al cotxe. Ahir mateix el vaig comprar i des de aquesta tarda llueix a la part del darrera al costat d'un altre adhesiu de Catalunya.

Per cert, jo l'anomeno el burro català amb estelada, suposo que veieu el motiu.. he dibuixat una estelada al mig del mateix. Aquí van les fotos del meu Ibiza i del burro català amb estelada (guarà).

Jordi Basté acomiadat de Catalunya Ràdio

S'ha acabat, em canvien la forma de dormir a partir d'ara.. cada nit m'estiro al llit i engego la ràdio amb posició sleep, la qual fa que se’m apagui automàticament al cap d'una horeta. Com és normal, triava els programes que més m'agradaven segons les diferents emissores disponibles. En aquesta franja horària sempre escolto dos programes, segurament dels programes amb més anys i qualitat que es fan actualment, el "No ho diguis a ningú" dirigit per Jordi Basté i "La nit dels ignorants" dirigit per Joan Bosch.

Realment em sap molt greu, era ja una costum des de fa uns 3 o 4 anys adormir-me així, però el que realment em sap més greu és la forma en que s'acabaran aquests programes.

Per una banda, segons he llegit s'acomiada amb en Jordi Basté, tot i què, ell justifica la seva marxa de l'emissora per la postura de la directora en voler avançar l'emissió del seu programa, motiu pel qual deixava en inferioritat les condicions per lluitar amb els programes de la competència i ser líder a Catalunya.

Per la seva banda, tot el què sé sobre "La nit dels ignorants" és que la franja horària del programa "No ho diguis a ningú" s'avança a les 23:30 i a partir de les 00:30 fins a les tres es realitzarà un programa centrat en el món de l'espectacle, per tant, em temo que s'acabarà "La nit dels ignorants".

Seguint amb la forma en que s'acaben aquests programes, és important dir-ne les formes. La baixada d’audiència que ha patit Catalunya Ràdio és palpable, des de què hi ha la nova directora que ha posat el Tripartit a Catalunya Ràdio, la Montserrat Minobis hi ha la Direcció General el socialista Joan Majó. Certament penso que el mal encara està per arribar, ja què, serà a partir de la pròxima tornada a l'hivern, que Catalunya Ràdio tindrà una davallada d'audiència, cosa que beneficiària al grup d'emissores de Jesús de Polanco, la cadena SER, que és alhora molt propera als socialistes.

Algunes persones em diran que estic fent política, moltes em diran que tinc realment la raó, però és inevitable pensar els motius sobre perquè canvien l'estructura d'una Ràdio que funciona a la perfecció.

I des de aquí donar un gran suport als programes "No ho diguis a ningú" hi ha "La nit dels ignorants" (si és que al final el retiren) i sobretot amb en Jordi Basté, per les grans nits que m'ha fet passar escoltant-lo. Jordi, ens veiem a RAC-1.

Jimmy Jump i Figo

Ara s'ha acabat l'Eurocopa de Portugal 2004, però no parlaré sobre aquest tema, ja què, el partit d'avui ha estat avorrit amb Portugal i amb Grècia, acabant amb la victòria de Grècia per 0-1.

Em centraré en l'imatge del partit, en Jimmy Jump tirant una bandera del Barça al cap d'en Figo. Realment genial, fa molt riure!

Ell es defineix com un "saltador" d'actes públics i d'aquesta forma aconseguir fama. El seu lema és el següent:

"Que és el meu salt el meu tresor,
que és la fama la meva llibertat,
la meva llei la força i el vent,
la meva única pàtria Jimmy Jump"

Ha assaltat nombrosos actes públics com a la Casa Real, actes de política, molts programes de tv, actuacions esportives com partits del Barça, Fórmula 1.. i avui en la final de l'Eurocopa.

Enfeinat

Ara tornava a fer dies que no escrivia res, aquesta vegada degut a que no he estat gaire per aquí casa. Els matins treballant, les tardes piscina o a fer el got amb els amics, hi ha la nit parlant una estona pel msn o al IRC.

Tal com he dit, ja he començat a treballar igual que l'any passat, en l'Oficina de Correus de la meva població, la feina és atenció al públic i certament és un pal atendre a tanta gent. Les tardes a la piscina em passen ràpid, ja què, al plegar a les 3, ja dino tard i l'estona de la piscina és un plis plas, després a fer el gelat o el granissat i cap a casa a descansar.

Ahir dissabte el matí em va tocar aquesta setmana treballar de 9 a 2, que malament que es posa treballar un dissabte! a la tarda vaig quedar amb la Cristina, vam anar primer al cine, després a comprar l'entrada pel concert de Magö de Oz, vam donar unes quantes voltes amb cotxe i finalment vam anar a St. Marc, diria que ens ho vam passar bé ahir (però jo ja no sé mai re, així que deixo la resposta a l'aire).

Un cop vaig deixar la Cris, volant cap a Tavertet a sopar, on tots ja m'esperaven (ho sento), però el primer és el primer. I després cap al Festus a Torelló, on vam estar primer mirant uns concerts, i després a les Carpes on la Natàlia em va trobar, que feia temps que no ens veiem.

Ja veieu, una mica enfeinat últimament, ara m'acaben de trucar per anar a la piscina.. alguna cosa més a fer?

Saddam Hussein condemnat a mort?

L'expresident iraquià Saddam Hussein va comparèixer ahir per primera vegada davant un jutge iraquià des que les forces nord-americanes el van capturar el desembre passat.

Fa front a múltiples acusacions que es refereixen especialment a fosses comunes (els càlculs més moderats parlen d'unes 250.000 persones assassinades), les persones desaparegudes, els atacs amb armes químiques contra els kurds, la corrupció i les denúncies de les víctimes.

Saddam Hussein va entrar sense emmanillar, ja què, "tot acusat és considerat innocent mentre no sigui condemnat". Un assistent a l'acte va explicar que Saddam va arribar vestit amb roba àrab, amb bigoti i es va presentar dient: "Sóc Saddam Hussein al-Majid, president de la República de l'Iraq" i es va estar tota l'estona assegut mentre els membres del tribunal estaven drets per mostrar-los el seu menyspreu.

El procés d'instrucció pot arribar a ser llarg, segurament el judici no es podrà celebrar fins l'any que ve. Durant aquest temps, la vigilància de l'expresident continuarà en mans de l'exèrcit dels EUA.

Un dels punts més importants és que Saddam podrà ser condemnat a mort, ja què, el nou president del país, Gazi al-Iawar, va anunciar el restabliment de la pena de mort, suspesa durant l'ocupació. L'Iraq recupera, així, la "llei de seguretat nacional" promulgada el 1960 sota el règim baasista i suspesa poc després de la invasió anglo-americana per l'aleshores cap del comandament central nord-americà (Centcom), el general Tommy Franks. El 12 de juny del 2003, les forces d'ocupació dirigides pels EUA havien adoptat el codi penal iraquià del 1969, però excloent-ne la pena capital.

La pregunta és, esteu a favor que Saddam Hussein pugui ser condemnat a mort a partir de la nova entrada de la pena capital a l'Iraq? o esteu en contra de la pena de mort?

Vigileu que saluda el rei!

Fa ja uns dies, el rei va saludar de forma molt lletja a uns "radicals" que el cridaven a Alabà, no vaig penjar la notícia degut a que no estava en les millors condicions per postejar.

Ara torno a la carrega amb nous posts, escric aquest encara que ja sigui una notícia passada degut a que penso que és una salutació molt malintencionada, tot i què, la Casa Real ha notificat que es tractava d'una mala interpretació.

La salutació és la següent:

Com és pot veure.. és totalment intencionada i un "cap d'Estat" és imperdonable que faci això. Jo personalment demanaria alguna responsabilitat. En to bromista, alguna de les teories que circulen per la xarxa són:

1. Demanava un donut.

2. Volia fer una pregunta i en ves d'aixecar el dit índex, va aixecar el del mig.

3. Repetia el gest que li feia algú del públic, sense pensar que en ves d'una salutació es tractava d'una impertinència.

4. Li queia el anell i ha forçat el dia per mantenir-lo al seu lloc.

5. Pateix una fibrosis dels tendons de la mà que fa que li vagi més lent el moviment del dit del mig.

6. El trapella d’en Froilán li havia comentat que és una nova forma de saludar-se entre els més joves.

7. Pensava en una cançó de hip-hop de l'Eminem i li ha sortit aquesta expressió tan típica dels rapers.