Avui toca una cançoneta, la veritat és que he triat La costa del silencio per diferents motius. Primer de tot pel significat, té un significat molt maco en el fons, tot i què, no és de les meves cançons preferides de Mägo de Oz, segurament és la més comercial de les del últim disc "Gaia". El segon motiu és que vindran a tocar a Vic la pròxima setmana, i allà estaré.. (encara que no sé si de la manera que m'agradaria, suposo que s'entén..).
El mar escupía un lamento
tan tenue que nadie lo oyó.
Era un dolor de tan adentro
que toda la costa murió.
Llora lamentos la nube que enfermó
y escribe espantos en la arena el dolor.
Arrulla el miedo a un delfín que bebió
de un agua negra, su suerte emigró.
Ven, quiero oír tu voz,
y, si aún nos queda amor,
impidamos que esto muera.
Ven, pues en tu interior
está la solución,
de salvar lo bello que queda.
Donde se acomoda la usura
nacen la ambición y el poder,
y este germina en la tierra,
que agoniza por interés.
Y una gaviota cuentan que decidió
en acto suicida inmolarse en el sol.
Ríe desprecios un barco que encalló,
y se desangra en su lecho: LA MAR!
Hagamos una revolución,
que nuestro líder sea el sol,
y nuestro ejército
sean mariposas.
Por bandera otro amanecer
y por conquista comprender
que hay que cambiar
las espadas por rosas.
Mientras te quede aliento
ve a buscar con el viento
ayuda, pues no queda tiempo
Aquests dies no sé que escriure, que dir, estic trist, després de llegir posts com aquest SoRpReSaA! on em deies que era la teva llum, o aquest altre Dolços somnis, abans d'anar a dormir fa pocs dies, o l'escrit en un llibre que em va regalar per St. Jordi anotat més avall en el post, entre molts altres moments, sensacions i sentiments, em sento mig mort, tot s'hem ensorra.
Sé que aquests dies no podem estar junts, però m'agradaria fer tantes coses, perquè sento el cor dins meu a bategar amb força, per sentir-te, per veure’t, per acariciar-te... (no estic segur que ho llegeixis, però jo encara recordo l'altre dia com ens ho vam passar de conya parlant així, amb els sms que jo no endevinava..)
M'hagués agradat passar aquests dies junts, Arbúcies junts, l'estiu junts, més St. Jordis junts, molt més temps junts.. i espero que aquesta flama que tenim dins els nostres cors no s'apagui, que segueixi alçada als 4 vents i que ho poguem arreglar en un temps, perquè sinó, mai res tornarà a ser com abans i en el fons, cap dels dos ho desitgem. Jo no et vull perdre, tu no em vols perdre. Tu ets molt per mi, jo soc molt per tu.
Fins a un aviat molt pròxim, desitjo profundament tenir-te d'aquí poc al meu costat. Un peto carinyo.
Wolis carinyo. Suposo que aquest regal t'haurà sorprès una mica, ja què, em sembla que mai t'havien regalat un llibre en blanc, però jo que tinc la sort d'estar amb tu per St. Jordi, com és tradició, als nois se us ha de regalar un llibre, i tot i que aquest llibre no serà famós, serà un llibre on espero que escriguis tu, i omplís les pàgines amb allò que més vulguis explicar o allò que et passa en aquests moments, és a dir, que i aboquis tots els sentiments, emocions, pensaments... que tens a dins i si vols que jo n'ompli alguna com ara ho estic fent, només me’l tens de deixar.
Espero que aquest regal t'agradi i que ens ajudi els dos a buidar el que tenim a dins i potser fins i tot entendre'ns millor.
Tan de bo poguem compartir més St. Jordi junts i que sàpigues que aquesta setmana que marxaré a Londres, tot i que vull desconnectar de tot, pensaré molt amb tu.
Un petó, no canviïs mai!
Muaks. Cristina.
1- Nom: Roger
2- Cognoms: Freixas Vila
3- Edat: 19 anys molt ben portats
4- Estudies o treballes? Faig el vago, en teoria estudio Administració i direcció d'empreses, però no crec que estudiar el matí de l’examen se'n pugui dir estudiar
5- Un llibre: Em va agradar força un del Dakar, però em decanto per revistes d’informàtica, esports, cotxes, motos..
6- Una cançó: Cap de preferida, per posar algun exemple No tingués por, Solo vivir, Zu atrapa zu arte, etc..
7- Un viatge: Algun que encara no hagi fet per anar bé
8- Un color: No en tinc cap de preferit
9- Un actor o actriu: Tampoc en tinc, no tinc ídols ni res jo, no hi crec pas
10- Un cantant: Cap, m'agraden forces grups però cap en particular
11- T'agrada el teu nom? Sí, és dels pocs que m'agraden
12- Germans? Una germana molt maca
13- Amics? Sí es clar
14- Novia? No, però alguna cosa hi ha.. suposo que acabarà bé <--- (s'ha acabat per ara fa un parell de dies, vaig començar a escriure les preguntes fa una setmana. Com acabarà? ara ja no ho sé, no sé si s'arreglarà, jo així ho espero. Temps al temps suposo..)
15- Has plorat mai per amor? Sí, podria dir que només per una noia
16- Un amor platònic? No
17- Un somni: Molts, però ser feliç bàsicament tota la vida
18- Platja o muntanya?: A l'estiu platja, a l'hivern muntanya
19- Bikini o banyador? Banyador jo... les noies queden maques amb bikini :p
20- Topless? Sempre fa de bon veure si la noia és maca
21- La Por: No tinc por a res em sembla
22- Plat preferit: Patates fregides amb qualsevol cosa
23- Begudes: qualsevol
24- Cuinar? Mai cuino, però quan m'ha tocat a l'estiu si he estat sol, me’n he sortit molt bé
25- Cotxe? Sí, una de les meves grans passions. Per ara tinc un Seat Ibiza GT TDI 110cv. El meu somni és un Mitsubishi EVO VIII o un rodaster tipus BMW Z4
26- Quin color de roba interior portes posat? Uns calçotets daurats
27- Què estàs escoltant en aquests moments? La tv
28- Què ha sigut l’últim que has menjat? Patates fregides amb bistec
29- On tens planejat anar a la teva Lluna de Mel? No ho tinc planejat, encara sóc jove
30- Com està el clima ara mateix? Fa molta calor..
31- Quina és la primera cosa en què et fixes del sexe oposat? En la cara i que faci un bon cul en relació al físic, en relació al caràcter que sigui bona noia, simpàtica..
32- Com et sents avui? Bé, val més així
33- Quina és la teva beguda preferida? Qualsevol em satisfà si no és vi o cava
34- Quin és el pròxim CD que et compraràs? No en compro, tot pirata
35- Color de cabell? Negre
36- Color d'ulls? Marrons foscos
37- Utilitzes lents de contacte? Sí
38- T’agrada algú? Ara mateix estic amb una persona, amb això ja queda contestat
39- Quin és el teu mes preferit? El bon temps
40- Dia preferit de la setmana? Segurament el dissabte
41- Platja o piscina? Platja
42- Petons o abraçades? Tot, però que vingui de la persona indicada
43- Creus en l'amor a primera vista? En aquesta vida tot és possible
44.- Revistes preferides? Les de informàtica, esports, diaris..
45- Olor que odiïs? A merda
46- Pitjor sentiment del món? Suposo que les malalties, trobar-se sol (ara mi sento i molt després de la pregunta 14. Estic fet una merda)..
47- El primer que penses quan et despertes? En aquests moments penso poc
48- Quants timbres deixes sonar abans de despenjar? El mòbil si en tinc ganes d'agafar-lo uns tres, el telèfon de casa no l'agafo
49- Quan tindràs fills? A poder ser tres, però segurament em tindré de conformar en dos
50- Quin nom li posaràs al teu fill/a? No ho tinc planejat ara..
51- Perdonaries una infidelitat de la teva parella? Si som parella no ho crec, per algú seriem parella
52- En aquests moments odies a algú? Molta gent
53- Dorms amb algun ninot de pelux? Amb el meu gatet, sempre el tinc estirat als meus peus
54- Què hi ha sota el teu llit? Res
55- Algun cop has begut tant com per perdre la consciència? Segurament..
56- Has faltat a classes només perquè plogués? Perquè plogués no, però perquè no en tinc ganes sí
57- Has odiat tan com per voler matar a algú? Per matar-lo no. Si mai s'hagués de fer.. (Ara tinc ganes de fotre d’hòsties amb un, si me’l trobo ja veure, depèn de si puc aguantar..)
58- Has guardat secrets? Sí, suposo que tothom en un moment ho altre ho ha fer..
59- Has estat enamorat d'algun professor? Ni ganes, m'estimo més de la meva edat o més jovenetes
60- Hi ha algú que juga amb els teus sentiments? No
61- Has jugat mai amb els sentiments d'algú? Voluntàriament no, però no sé si ho he fet mai..
62- Quina roba portes posada? Pantalons curts del Barça i samarreta sense mànigues
63- Estàs menjant? No, prou que ho faig.. encara que no es noti
64- Estàs bebent alguna cosa? Tinc una ampolla d'aigua al costat
65- En que penses? En acabar aquest test
66- En les últimes 24 hores has plorat? No, fa temps que no ho faig
67- En les últimes 24 hores has rentat roba? No, tinc sort de la meva mare
68- En les últimes 24 hores has conduït? Sí.. sempre que en tinc l'oportunitat ho faig
69- Creus en tu mateix/a? Sí, màxima seguretat. Sovint em diuen que tinc massa orgull
70- Creus en els teus amics? Per ara hi confio
71- Creus en el Santa Claus? Amb el Papa Noël
72 Creus en els Àngels? En les angeletes
73- Creus en els fantasmes? En els extraterrestres
74- Has arribat a sentir mai que una persona és l'únic que existeix en el teu món? Una vegada
75- Fi: Fins a la pròxima, ara ja em coneixeu una mica més suposo
Avui parlaré degut al comentari sobre l'anterior article de hackers, que també n’hi havien de "bons", dons el post serà sobre un d'aquests, La persona del qual parlaré avui, podem dir que és dels hackers bons.
En Richard Stallman va néixer l'any 1953 a Manhattan i és conegut per ser una figura central del moviment del Software Lliure. Com a programador té ha fet l'editor de texts Emacs, el compilador GCC, i el depurador GDV, sota la rúbrica del Projecte GNU, però el més preuat és la seva influencia en l'establiment d'un marc moral, polític i legal sobre el Software Lliure.
El Richard Stallman va ser un dels joves precoces que va conèixer i va utilitzar computadores l'any 1969 en el IBM New York Scientific Center amb l'edat de 16 anys. Ja a l'any 1971 essent estudiant de primer any a l'Universitat de Harvard, es va convertir en un hacker del Laboratori d’intel·ligència artificial del MIT. Als anys 80, la cultura hacker va començar a dissoldràs degut a la pressió de la comercialització en l'industria del software. Altres hackers del Laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, que intentava canviar el Software Lliure del Laboratori amb el seu propi software propietari. Ell sol va augmentar els seus esforços per prevenir que els programadors de Symbolics obtinguessin un monopoli sobre les computadores del Laboratori.
Per tot això, se li va demanar que signes un acord de no divulgació (non-disclosure agreement) i que portés a terme altres accions que ell va considerar que eren una traïció als seus principis. En tots aquests "aldarulls" l'any 1986 va publicar el Manifest GNU, on declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa al lliure sistema operatiu d'Unix, el qual va anomenar GNU.
Al cap d'un temps, va entrar en l'organització no lucrativa Free Software Foundation. Va inventar el concepte copyleft, que va ser utilitzat en la Llicencia Publica General GNU l'any 1989, excepte el kernel que es va completar més endavant. L'any 1991, Linus Torvalds va alliberar el kernel Linux sota els termes de la GPL, completant així el sistema GNU complet i operacional, el sistema operatiu GNU/Linux (que és referit erròniament simplement com a Linux).
El Stallmant ha rebut nombrosos premis i reconeixements pel seu treball, com una membrecia en la MacArthur Foundation l'any 1990, el Grace Hopper Award de l'Association for Computing Machinery el 1991, un doctorat honorari del Royal Institute of Technology de Suècia l'any 1996, el Pioneer award de la Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award l'any 1999 i el Takeda award el 2001 entre d'altres. Stallman també ofereix nombroses conferencies algunes d'elles fetes a Espanya.
Va encetem un post d’humor. He pensat en que jo començo amb dos acudits “maxistes” i dos de “feministes”. Es tractaria que vosaltres escriviu els vostres acudits als comentaris i així tenir una bona col·lecció d’acudits. Allà van els meus:
Comó le ayuda el hombre a la mujer en la cocina?
Levantando los pies para que barra
Por qué Dios creó al hombre primero que a la mujer?
Porque quería hacer un modelo imperfecto y muy idiota sin cerebro antes de crear a la perfección
Cuál es el mes en que las mujeres cometen menos estupideces?
Febrero, porque es el mes que tiene menos días.
En qué se parecen los hombres guapos, inteligentes, fieles, trabajadores, amables, honestos, generosos, a los extraterrestres?
En que ninguno de los dos existe
La selecció catalana de bàsquet ha guanyat avui a la vigent campiona d'Europa. Al final el resultat ha estat Catalunya 92, Lituana 79.
El partit ha estat força plàcid per al combinat català, ja què, des de bon principi s'han posat per davant en el marcador amb un primer temps on han anotat 31 punts amb en Gasol en pista. El jugador de l'NBA ha jugat només el primer temps degut al acord que tenia per disputar els primers minuts a causa de la lesió que arrossega des de fa un temps.
La gent dirà que Lituana no presentava les seves estrelles com el ex barcelonista Sarunas Jasikevicius o la figura del Tau, Arvydas Macijauskas però per la seva banda Catalunya tampoc presentava jugadors com el base de la ciutat on passo més hores durant el dia.. (Vic), el Raül López o el barcelonista la "bomba" Navarro.
Per tant, els equips estaven molt igualats en quan a potencial, i una vegada més s'ha demostrat que Catalunya és una de les millors seleccions de bàsquet mundial. M'agradaria veure el paper que farien en un Mundial o Olimpíades..
Espanya eliminada! No han arribat gaire lluny com de costum.. i jo ben feliç, com sabeu no m'identifico amb Espanya (només em sabia greu per algun jugador com en Puyol, Luque, Xavi..).
Aquesta vegada ha estat a la ronda prèvia, abans d'accedir a quarts de final, hi ha estat eliminada per les seleccions de Portugal, Grècia i Rússia.
La meva visió és que no tenien mala selecció, però si un entrenador cagat, mantenint jugadors com en Raul que no podia jugar de titular, i més amb altres bons jugadors com en Morientes, Luque.. així els hi ha anat.
Bé, estic ben feliç! jo vull unes Seleccions Catalanes que em representin, i no Espanya que no em representa.. Per quan Catalunya a l'Eurocopa o als Mundials?
----------------
Per altra banda avui un equip català ha tornat a la segona divisió del futbol, el Lleida. Estic molt feliç per aquest fet també, avui si que ha estat un dia rodó, (apart de que haig d'estudiar per l’examen d'Economia de demà).
Així que moltes felicitats Lleida per tornar a la categoria de Plata al guanyar al Celta B per un contundent 3-0.
Ah! per cert.. aquí no acaba tot.. el Nàstic de Tarragona si en la pròxima jornada guanya, serà equip de segona A també, així que la pròxima temporada podrien jugar fins a tres equips a segona A catalans, al jugar-hi ja el Terrassa.
Ella: Bona nit carinyo
Ell: Bona nit nina, un petonas
Ella: No! un no..
Ell: Tots els que vulguis..
Ella: Dormis molt bé
Ell: Somiaré amb tu
Ella: No vulguis tenir malsons
Ell: No, saps que serà bo. Somiaré que vens a dormir aquí
Ella: @@@@@@@@@, dons va.. a somiar
Ell: Dolços somnis princeseta
Avui aquest matí al tornar de la Universitat he pogut llegir aquesta una bona notícia, que el Consell de Ministres ha derogat el projecte estrella del govern de José María Aznar, és a dir, el transvasament de l'Ebre i dóna llum verda a un pla alternatiu.
Aquesta derogació ha estat possible pel decret llei que ha aprovat el Consell de Ministres que modifica el Pla Hidrològic Nacional, per altre banda però, s'ha fet un paquet de 120 mesures i actuacions per tal d'aportar els 1.058 hectòmetres cúbics anuals d'aigua a Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, dels quals 621 seran gràcies a la dessalació i la resta per una millor gestió dels regadius.
El govern socialista de Zapatero considera que era econòmicament insostenible el transvasament, però comunitats autònomes com la valenciana o la de Múrcia, ja s'han mostrat en contra de la derogació. Per la seva banda, el alcalde de Múrcia a manifestat que el què ha fet el govern és la injustícia més gran que es pot cometre, ja què, a ningú se li pot negar l'aigua. Alguns dels manifestants han llençat sacs de sal al carrer, com a desacord de la derogació.
Com podeu preveure jo estic en contra del pla, ja què, sintetitzant molt les idees aquest pla no és la solució adequada, a part de que portaria molts problemes als agricultors de l'Ebre, sumant a més el gran impacte ambiental per les gran obres que es tindrien de realitzar. Així que em pronuncio amb un NO rotund.
Plataforma per a la defensa de l'Ebre, crítiques al "Plan Hidrologico Nacional":
L'aigua no solament és un bé economic en raó del seus usos (urbà, agrícola, industrial, etc.), sino que els rius són també un bé paisatgístic, cultural, lúdic i turístic. A més els rius compleixen amb funcions ecològiques tan importants com la d'albergar nombroses espècies de fauna i vegetació, aportar sediment a les costes (abastint de sorra platges i deltes) i aportar nutrients a la zona marina d'influència.
La gestió de l'aigua ha estat basada fins ara en la idea de què l'aigua es un bé públic i il.limitat que l'Estat ha de posar a l'abast de qui el reclama. De fet, l'aigua s'ha estat aportant sense repercutir els costos reals en els usuaris, finançant-ho amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques. A conseqüència del preu fictíciament baix de l'aigua, les fuites dels canals de reg, canonades urbanes, etc., són sovint molt superiors als aprofitaments reals, sense que compense als receptors optar per la millora de les xarxes de distribució. D'altra banda, molts dels greus problemes de subministrament deriven no tant de la manca d'aigua sino de la greu contaminació dels rius i aqüífers. Són molt coneguts els casos de rius-claveguera com el Segura, el Besós, etc, i d'aqüífers contaminats amb residus industrials i agrícoles, com passa a les zones industrials de Barcelona, València i Múrcia o a les planes amb conreus de cítrics del País Valencià i Múrcia.
Considerem aquest PHN totalment inacceptable per les següents raons:
1- Els dèficits de les conques demandants són exagerats
Els plans de conca en els que es basa el PHN no fan una autocrítica de les deficiències de gestió de les respectives conques, que afecten negativament a la seva disponibilitat d'aigua. A més, es minimitzen els seus recursos i s'exageren les seves demandes, sense disposar del necessari coneixement dels recursos subterranis, poc o gens investigats al conjunt de l'Estat.
2- Es vol premiar als que malbaraten l'aigua.
El PHN no proposa mesures serioses per corregir la disbauxa generalitzada de la gestió hidrològica actual. Certament això implica mesures impopulars i electoralment poc o gens rendibles, com millorar les xarxes de distribució, reutilitzar aigües residuals o fer complir la legislació i posar sancions. És més fàcil premiar als malbaratadors i contentar als electors amb mesures populistes com són prometre aigua de l'Ebre a tothom i inagurar grans obres per donar aigua i llocs de treball a les zones receptores.
3- Les grans ifraestructures no són l'alternativa més viable econòmicament.
El PHN no fa una anàlisi cost-benefici realista dels costos totals de l'aigua per als usos i els llocs als que va destinada. Diversos experts independents indiquen que en el cas d'un transvasament de l'Ebre cap a la costa sud, actualment ja es més barata la desalinització de l'aigua de mar o mesures d'estalvi que la construcció de grans infraestructures com canals i embasaments.
4- Els nous embasaments destruiran les darreres valls dels Pirineus
Incrementar recursos regulats per poder transvasar-los implica fer més embasaments a la conca de l'Ebre. El PHN contempla desenes de nous embasaments, inundant més valls, conreus, i pobles, i impedint l'arribada de sediments al delta.
5- El PHN vol potenciar el desequilibri territorial
No es poden defensar els transvasaments d'aigua utilitzant el principi de solidaritat interterritorial i el reequilibri de la riquesa. La solidaritat hauria de començar a les conques suposadament deficitàries, amb la utilització racional de l'aigua, vetllant a més per la protecció de la seva qualitat. Cal tenir present que gran part de la conca de l'Ebre, suposadament excedentària, es caracteritza per tenir moltes zones econòmicament deprimides, sobre tot si se les compara amb aquelles que demanen més aigua. Les experiències dels transvasaments del Tajo-Segura i de l'Ebre al Camp de Tarragona són un exemple clar de com aquests no han representat cap millora social significativa per les comarques donants, i en canvi han incrementat el desenvolupament insostenible i les demandes d'aigua de les zones receptores, fomentant per tant el desequilibri territorial.
6- L'aigua que va a parar a la mar no es perd!
El balanç hidrològic de la conca de l'Ebre en el què es basa el PHN no té en compte que l'aigua dolça que arriba a la mar i a les badies del delta té un paper determinant en la riquesa biològica, pesquera, marisquera i aqüícola d'aquest entorn, en el qual es guanya la vida un número important de persones que tenen dret a subsistir. La disminució i la regulació cada cop més abusiva del cabal fluvial han minvat molt les crescudes primaverals, lligades al desgel, en un període clau per a la reproducció i el creixement dels peixos. També la diversitat biològica del riu i el delta depénen d'aquestes aportacions d'aigua dolça.
7- L'aportació de sediments és vital per al delta de l'Ebre i per a tot el litoral
Ni la llei d'aigües ni el PHN tenen en compte l'aportació de sediments dels rius. Els rius, a part de un cabal líquid tenen també un cabal sòlid que juga un paper fonamental en el manteniment de les costes i més en concret dels deltes i de les platges, de les quals depén el potencial turístic. És evident que els sediments necessiten grans cabals d'aigua per a ser transportats, i això no s'ha considerat a l'hora de determinar el cabal ecològic. La disminució dràstica dels sediments que arriben al delta de l'Ebre es produeix als anys 60, quan van entrar en servei els embasaments de Mequinença i Ribarroja. Era lògic pensar que el nou PHN analitzaria aquest problema i tractaria d'establir mesures correctores per recuperar una part del cabal sòlid que tenia el riu a principis del segle XX. Lluny d'això, la proposta de PHN no aborda aquesta problemàtica sino que l'agreuja, en reduir l'aportació líquida a la desembocadura i promoure desenes de nous embasaments a la conca, condemnant el Delta a una degradació irreversible.
8- El PHN falseja els cabals actuals de l'Ebre per justificar els excedents!
El PHN contempla uns recursos hídrics al tram final de l'Ebre de 17.300 Hm3 anuals sense tenir en compte que la aportació és progressivament decreixent per l'increment de regadius, embasaments i altres usos (que augmenten l'evaporació). L'aportació anual mitjana de la dècada dels anys 60 fou de 16.842 Hm3/any, 14.071 durant la dècada dels 70, 9.502 durant la de la dècada dels 80, i 8.235 Hm3/any durant la dècada dels 90. Així doncs, des de la dècada dels 60 fins ara l'aportació de l'Ebre al tram final s'ha reduït aproximadament a la meitat, i segueix baixant, sense tenir en compte els efectes del canvi climàtic que poden agreujar encara més la situació. Això significa que l'aigua realment disponible és molt inferior a la que surt als documents del PHN. També és evident que per planificar l'ús de l'aigua cal tenir present els períodes de sequera i no els valor mitjans (com fa el PHN).
9- La reducció de cabals afavoreix els processos de salinització
La progressiva reducció del cabal fluvial està accentuant cada cop més el caràcter estuarial del riu aigues avall de Tortosa, de manera que cada cop l'aigua de mar penetra més riu amunt i durant més mesos a l'any. Aixó afavoreix la salinitazació dels aqüífers a partir del riu, sobre tot en periodes de sequera. D'altra banda, l'augment dels regadius a la conca, molts d'ells en sòls salins, ha fet augmentar considerablement la salinitat de l'aigua de l'Ebre. L'accentuació d'aquesta tendència en el futur degut a la diminució de cablals i l'augment de més regadius pot posar en perill la producció agrícola dels conreus que es reguen amb l'aigua de l'Ebre.
10- Menys aigua i més bruta!
La disminució de cabals degut als transvasaments i a l'augment d'usos de l'aigua a la conca implicarà també una disminució de la qualitat de l'aigua, que pot afectar notablement l'estat ecològic del riu i del Parc Natural del Delta, així com l'abastiment de poblacions i l'ús recreatiu del riu.
En resum podem dir que el PHN no garanteix les necessitats tant de quantitat i qualitat d'aigua com de sediments per a les Terres de l'Ebre, i que tot això posa en greu perill tant el nostre futur econòmic com la conservació del riu i del delta de l'Ebre.
Els impactes
Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia els greus impactes que pel Delta de l'Ebre suposarien el transvasament de 1.000 Hm3 anuals i la construcció dels corresponents pantans de regulació al llarg de tota la conca:
1. L'ampliació de la falca salina , que ja arriba fins a l'illa de Gràcia divuit quilòmetres endins de la desembocadura . Aquesta falca provoca una greu eutrofització i manca d'oxigen (anoxia) al tram final del riu que afecta les cadenes tròfiques que en depenen.
Segons el propi PHN l'afectació conjunta de les obres dels 13 pantans de regulació previstos al Pla de Conca, i dels transvasaments cap el Nord i el Sud, faria augmentar la presència de la falca salina dels sis mesos i mig actuals fins a una mitjana de gairebé deu mesos a l'any.
Aquesta estimació de l'impacte es basa en uns cabals mitjans superiors als experimentats els darrers anys, i suposa que en tot moment es respectaria un cabal mínim de 100 m3/segon.
L'experiència del transvasament Tajo-Segura, on el cabal mínim a Aranjuez es va reduir oficialment de 6 a 3 m3/segon quan va arribar la primera sequera, demostra que aquestes promeses no tenen cap credibilitat. Un cop feta l'obra, i creades unes expectatives, els interessos de les zones receptores s'imposen als dels territoris cedents i l'estat ecològic del riu.
2. Tampoc es té en compte el efectes del canvi climàtic , malgrat que aquests ja seran ben patents quan acabi el termini d'amortització de les obres l'any 2040, i encara més al llarg d'una vida útil estimada en 100 anys.
3. La reducció en l'aportació de sediments , que ja afecta greument la sostenibilitat del delta de l'Ebre perquè els pocs que arriben no compensen la subsidència marina. El PHN agreuja el problema sense aportar cap solució.
4. L'augment de la contaminació difusa que ja pateix tota la conca i el delta, que provenen dels fertilitzants i productes fitosanitaris, i l'empitjorament de l'estat ecològic del rius tan a la conca de l'Ebre com a les conques receptores.
Els nivells actuals de contaminació es veuran agreujats per l'afegitó de noves zones regades, la disminució de cabals, i l'increment de la regulació.
Tal com ha passat a Catalunya amb el Pla de Sanejament, malgrat la realització d'un gran esforç inversor en depuradores l'estat ecològic dels rius no millorarà sensiblement degut a la presència de nitrit, amoni i sals diverses provenint de la contaminació difusa d'origen agrari.
5. Les interconnexions entre conques amenaça la diversitat biològica perquè incrementa el perill de bioinvasions d'espècies al·lòctones, tal com ja ha posat de manifest el transvasament Tajo-Segura. Les bioinvasions ja són un fet real pel canvi que la regulació provoca en la fluctuació natural dels cabals. El efectes del canvi climàtic n'incrementaran el risc. Tot això pot deixar en paper mullat la interessant proposta de crear "reserves ecològiques hidràuliques" continguda a l'article 25 del PHN, i que pressuposa la preservació de trams prou importants dels rius en estat natural per poder mantenir hàbitats i poblacions viables de les espècies autòctones.
Ecologistes en Acció de Catalunya també vol fer patent que les conques internes catalanes no necessiten cap transvasament, ni de l'Ebre ni del Roine, si en lloc de fomentar-ne un ús cada cop més insostenible l'Agència Catalana de l'Aigua posa en marxa un veritable pla de gestió eficient de la demanda.
L'alternativa
Entre les alternatives per una nova cultura de l'aigua Ecologistes en Acció proposa una regulació conjunta dels preus de l'aigua amb uns cànons progressius que incentivin l'ús eficient i la reutilització en tots el sectors, garantint mitjançant tarifes progressives uns preus assequibles pels usos bàsics i pels sectors econòmics més vulnerables. També proposen una política de reducció de les pèrdues a les xarxes de distribució, tan les urbanes com especialment les agrícoles. La modernització del rec, fomentant sistemes més eficients, reduint les dotacions a les realment necessàries per a cada cultiu, aturant la proliferació de regadius il·legals, i reutilitzant les aigües depurades. Totes aquestes mesures podrien estalviar conjuntament un volum superior als 1.000 Hm3 que es vol treure de l'Ebre, amb un cost econòmic, ecològic i social molt menor.
Dons no! segons he vist al diari AVUI, la presidència irlandesa certifica que el català no serà llengua oficial en el projecte final de Constitució europea.
Extret complet del diari:
La presidència irlandesa segueix negant-se a incloure en la Constitució el dret dels catalans a dirigir-se en la pròpia llengua a les institucions europees, però s'ha avingut a assumir un compromís polític perquè a partir d'ara la UE sigui més sensible amb les llengües subestatals. En l'esborrany final de Constitució que va proposar ahir a la nit i que avui i demà han de negociar els caps d'Estat i de govern, Irlanda introdueix una clàusula que facilitarà que en el futur es pugui negociar una millora progressiva de la situació del català a la UE.
En l'article IV.10 d'aquest esborrany es donen drets automàtics a les 20 llengües oficials -entre les quals el castellà- i al gaèlic i, en un segon paràgraf, s'atorga a qualsevol Estat europeu el dret a traduir la Constitució a les llengües que siguin "oficials en part del territori estatal" i a dipositar-ne una còpia al Consell de la UE.
L'esborrany de carta magna incorpora una declaració per la qual la UE recorda que l'article I.3 garanteix la diversitat lingüística i cultural a Europa i, basant-se en aquest principi, es compromet a ser més sensible amb les llengües subestatals esmentades a l'article IV.10. La UE, segons diu la declaració al referir-se a aquestes llengües, "confirma la importància que la Unió dóna a la diversitat cultural d'Europa i l'atenció especial que continuarà donant a la diversitat lingüística".
Aquesta declaració annexa, per tant, és encara més limitada del que va demanar el ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, en la reunió de dilluns, ja que Moratinos especificava que la UE examinaria la possibilitat de donar als parlants d'aquestes llengües el dret a utilitzar-les quan s'adrecessin a les institucions de la UE i, a més, demanava ser sensible a les llengües amb molts parlants. Això desapareix del text final.
Experts comunitaris consultats per l'AVUI asseguren que la declaració annexa no té el mateix valor jurídic que els articles de la Constitució, però que a la pràctica pot tenir les mateixes conseqüències. La declaració té valor polític perquè està firmada per tots els Estats de la UE. "Aquesta declaració pot servir per anar obtenint més drets, però alhora és prou inconcreta perquè un Estat pugui posar-hi obstacles", explica un d'aquests experts.
Amb aquesta garantia de traducció de la Constitució i el compromís de la UE a ser més sensible en el futur envers les llengües subestatals es tancaria el reconeixement del català que el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre a ERC en el debat d'investidura, a l'abril. Amb tot, avui mateix Zapatero encara podria buscar algunes millores.
Fonts espanyoles, però, desestimaven ahir que Zapatero faci un intent de citar el català dins l'article IV.10, al costat de les altres 20 llengües oficials i el gaèlic. És el que li demanaven el Parlament de Catalunya i la Generalitat, així com ERC en reunions bilaterals, perquè era l'única via per garantir que els catalans poguessin comunicar-se amb la UE en la seva llengua des del mateix dia que la Constitució entrés en vigor. Com a màxim, indiquen les fonts, Zapatero podria tractar de millorar la formulació de la declaració annexa.
Quan tindrem els nostres drets els catalans? tanta por tenen a que tinguem la nostre llengua oficial a Europa, i que ens sigui reconeguda?
Espero que algun dia tinguem tot el que ens mereixem com a nació i cultura pròpies.
Pensàveu que estava mort? Dons no.. encara que poc mi falta..
Ara ja feia dos dies que no postejava res, massa feina, exàmens, maldecaps.. la veritat és que se’m està ajuntant tot últimament.
Haig de dir que ja estic arribant a la recta final de la marató d’exàmens, el dimarts a la tarda ja estaré lliure (d’estudiar, ho sento noies..). És a dir, aquest divendres anglés2, dilluns economia i dimarts per acabar macroeconomia.
Per altre banda els maldecaps, suposo que són coses que passen i ja s’aniran posant al seu lloc, encara que com sempre, aquestes petites coses en el seu fet tenen molt pes. Espero aquests dies posar-ho tot al seu lloc i redreçar la situació pel bé de tots.
I finalment dir com a nota que estic molt content. Ahir em va agregar una persona al msn, però aquesta vegada és diferent a les típiques "calentorres" que tot sovint m'agreguen. Ha vingut a partir de la bitàcola, una noia molt simpàtica i de ses illes de nom Natàlia i que veig que tenim molts gustos semblants en quan a música i política. Em va fer feliç parlar amb ella, i que em digués que li agradava molt la plana web i que seguís així. Així ho faré.
Espero tornar el pròxim dia amb més bones notícies. Salut companys i companyes.
Els resultats han estat els següents:
Com es pot veure el Partit Popular Europeu és la força majoritària a Europa amb 270 eurodiputats, seguida pel Partit Socialista Europeu amb 199. Per tant, veiem que hi ha una forta majoria de Populars.
Si parlem de Espanya veiem que el partit que ha tret més escons són els Socialistes amb 25, molt seguits d'aprop pel Partit Popular amb 23. Galeusca comptarà amb 3 escons, IU-ICV amb 2 i ERC-EP amb 1.
Si ens centrem a Catalunya, la meva Terra, observo uns resultats que no m'agraden gens particularment. És normal que el PSC sigui la força majoritària amb un 42'8% dels vots, però com pot ser que el segon partit de Catalunya sigui el PP amb un 17'8%. Au va.. això és patètic, imperdonable. Tots sabem que CiU està molt a la baixa (17'4%), però un Partit Popular 2n hi ha més a Catalunya ho trobo molt fort.
Per la seva banda, ERC o en aquest cas Europa pels pobles, ha tingut el 11'8% dels vots. ICV-EUiA ha comptat amb el 7'2%.
Tal com veieu, em faig creus de com el PP ha estat el segon, i sé que em faig repetit, però no entra dins el meu cap que aquí Catalunya sigui així, que no tenim partits que defensen més els nostres interessos com a catalans?
Com a nota que he trobat.. el (PCLYN) Partit Cànnabis-Per la Legalització i Normalització ha estat la setena força més votada a Catalunya, al obtenir 9.120 vots. Fins i tot per davant de la CUP, l'esquerra independentista catalana que ha obtingut 6.243 vots.
El Barça s'ha proclamat fa uns minuts campió de la Lliga ACB després de guanyar en el 5e partit de la final al Estudiantes per 69-64 en el Palau Blaugrana.
L'equip barcelonista porta guanyant el títol dos anys seguits, l'any passat contra el Pamesa Valencià.
L'aler serbi Bodiroga ha estat declarat el jugador més determintant de la final (MVP). Amb aquesta Lliga el Barça en suma 11 d'un total de 21 edicions.
Els resultats de la sèrie final han estat els següents:
1r. partit: Barcelona 79 - Adecco Estudiantes 78
2n. partit: Barcelona 80 - Adecco Estudiantes 74
3r. partit: Adecco Estudiantes 82 - Barcelona 82
4t. partit: Adecco Estudiantes 85 - Barcelona 68
5e. partit: Barcelona 69 - Adecco Estudiantes 64
Genial, espectacular! acabo d’arribar d’un concert molt potent, bons sons, guitarres, bateria.. els Berri Txarrak m’han impressionat d’allò més! la veritat és que només em coneixia a fons un cd dels seus, el skuak, i genial, de l’últim només havia sentit alguna cançó i molt bo la veritat.
Han fet un concert a més molt llarg, una hora i tres quarts sense parar ni un segon, a fons.. bé, genial la veritat. Ara cap a dormir, que estic d’exàmens i no hauria d’haver ni sortit, encara que en el fons, ha valgut i molt la pena.
Com és pot tenir “cullons” de deixar morir a la teva filla només minuts després de nèixer? I que no em vingui la gent amb motius de que no la pot mantenir, ni “jilipollades” d'aquestes.
Dons això mateix ha passat després de que trobessin el cadàver d'un bebè en una empresa de tractament de brossa de BCN. Ha estat una treballadora de l'empresa de reciclatge d'escombraries de la Zona Franca que entre la runa ha vist una capsa de cartró amb la figura d'una "nina" a dins. Quan l'ha obert i ha descobert el cadàver de la nena, que encara portava penjant el cordó umbilical.
Segons l'autòpsia practicada aquesta tarda, el bebè va néixer viu i va morir a causa de la falta d’assistència mínima després del part.
La planta rep diàriament contenidors d'escombraries procedents de Barcelona i de l'Hospitalet de Llobregat, i treballadors de l'empresa han explicat que el camió que ha transportat avui fins a l'empresa el cadàver de la nena havia recollit escombraries a diverses zones de l'Hospitalet. La policia científica de la Policia Nacions s'ha fet càrrec del cas, i es centrarà les investigacions en aclarir on es va recollir el contenidor d'escombraries per poder així delimitar una zona on buscar pistes sobre el parador de la "mare" de la nena.
Per la meva part, espero que la trobin i que ho pagui fort, d'igual forma que ha deixat morir d'una forma tan trista a un bebè inocent.
A partir d'ara, explicaré de tant en tant la vida o els fets més importants d'alguns dels hackers més importants que hi ha hagut. Un hacker (de l’anglès hack, tallar) és el neologisme utilitzat per a referir-se a un expert en programació que pot aconseguir d'un sistema informàtic coses que els seus creadors no s'imaginen. Per tant podríem dir d'una manera ràpida que és una persona molt aficionada a la tècnica i en el plaer de resoldre coses sobrepassant els límits.
Es diu que el terme hacker va néixer pels programadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que en els anys 60 es van anomenar així, per fer menció de que podien fer programes millors i més eficaços, o coses que ningú podia fer. En el mateix sentit, es diu que el sistema GNU/Linux ha estat crea i es mantingut per hackers.
Un fet molt important és què cal diferenciar entre hackers i crackers, els primers construeixen coses; els segons les destrueixen.
Bé, arribats fins aquest punt, fent una primera introducció, explicaré la "vida" d'alguns dels més importants. El primer que explicaré és el hacker més famós que ha existit mai, el mite Kevin Mitnick.
Actualment té 41 anys d'edat, i des de en fa dos torna a estar online. Va ser detingut el 1995 pel FBI, que l'acusava d'introduir-se en els sistemes informàtics d'empreses com Motorola Inv., Novell Inc., Nokia Corp. i Sun Microsystems, per aquest motiu va ser condemnat a 46 mesos de presó.
No obstant, el gener del 200 va sortir en llibertat condicional, encara que el jutge li va prohibir utilitzar equips informàtics durant 3 anys.
Com a hacker, tot va començar als 16 anys, quan obsessionat per les xarxes va trencar la seguretat del sistema administratiu del seu col·legi, encara que no va tocar res. Segons ell "només vaig mirar".
El 1981 juntament amb dos amics, va entrar físicament a les oficines de COSMOS de Pacific Bell. COSMOS (Computer System for Mainframe Operations) era una base de dades utilitzada per la major part de les companyies telefòniques nord-americanes per controlar el registre de trucades. Van agafar la llista de claus de seguretat, la combinació de les portes d'accés de varies sucursals i manuals del sistema COSMOS. Aquesta informació tenia un valor de uns 200 mil dòlars.
Però no els hi va sortir bé la jugada, ja què, van ser delatats per la novia d'un dels amics, però al ser menors d'edat només van ser sentenciats per una Cort Juvenil a tres mesos de presó i a un any de llibertat condicional. Una vegada van complir els tres mesos, l'oficial encarregat del cas va veure que el seu telèfon havia estat desconnectat i que en la companyia telefònica no hi havia cap registre d'ell.
L'any 1982, va entrar via modem, a la computadora del North American Air Defense Comman a Colorado. Al entrar, va alterar el programa de rastrejar la procedència de trucades i la va desviar a un altre lloc. Un any més tard va ser arrestat quan era estudiant de la Universitat del Sud de Califòrnia. Acabava d'entrar a ARPAnet (la predecessora d'Internet). El van sentenciar a sis mesos de presó en una presó juvenil a Califòrnia.
El 1987, després d'intentar la seva vida en ordre, va tornar a caure en la temptació va ser acusat a Santa Cruz California, d'invadir el sistema de la companyia Microcorp Systems. El van sentenciar a tres anys de llibertat condicional i després de la seva sentencia, el seu expedient va desaparèixer de la computadora de la policia.
Intentat buscar treball del que més savia fer, no el contractaven pel seus antecedents. Així va demanar treballar al Security Pacific Bank com encarregat de seguretat de la xarxa del banc, però el van desestimar pel seu historial. Mitnick va falsificar un balanç general del banc on es mostraven unes pèrdues de 400 milions de dòlars.
Aquest mateix any va ser l'inici del escàndol que el va llançar a la fama. Durant tres mesos va observar secretament el correu electrònic dels membres del departament de seguretat de MCI Communications i Digital Equipment Corporation per a conèixer com estaven protegides les computadores i el sistema telefònic de ambdues companyies.
Després de recollir la suficient informació, es va apoderar de 16 codis de seguretat de MCI i juntament amb un amic anomenat Lenny DiCicco, van entrar a la xarxa del laboratori de investigacions de Digital Corporation, coneguda com Easynet. Volien una copia del prototip del nou sistema operatiu de seguretat de Digital anomenat VMS. El personal de seguretat de Digital però es van adonar del atac i van donar avis a l'FBI i van començar a rastrejar als hackers.
El 1988 és arrestat dons per invadir el sistema de Digital Equipment, l'empresa va acusar a Mitnick i DiCicco davant el jutge federal de causar d'anys per 4 milions de dòlars en el robo del seu sistema operatiu. Va ser declarat culpable. A més a més, li van prohibir l'ús de telèfon en la presó. Només va poder trucar al seu advocat, avia, mare i esposa i davant l'oficial de la presó.
Aquest cas va tenir molt ressò, ja què, el seu advocat va convencer al jutge que Mitnick patia una addicció pels ordinadors equivalent a la d'un drogaaddicte, un alcohòlic o un apostador. Gràcies a aquesta maniobra Mitnick va ser sentenciat a un sol any de presó i al sortir tenia de seguir un programa de sis mesos per tractar la seva "addicció als ordinador". Durant el seu tractament va perdre 45kg.
El 1991 ja havia ocupat la primera pàgina del New York Times i un dels seus periodistes, John Markoff va escriure un llibre explicant les aventures de Mitnick cosa que no li va agradar a Mitnick, ja què, després de sortir a la venta, la compte d'Internet de Markoff va ser tocada, canviant el nivell d'accés, de manera que qualsevol persona connectada a Internet podia veure el seu correu electrònic.
El següent any va començar a treballar en una agencia de detectius. Van descobrir però que utilitzava il·legalment una base de dades i va ser objecte d'investigació per part de l'FBI que va determinar que havia violat els termes de la seva llibertat condicional. El van anar a buscar a la seva casa, però havia desaparegut sense deixar rastre. En aquest moment va canviar de tàctica i va pensar que la millor manera de no ésser rastrejat era utilitzant telèfons cel·lulars, així no estaria subjecte a un lloc fix. Per això necessitava obtenir programes que li permetessin entrar amb la mateixa facilitat que quan ho feia amb la xarxa telefònica.
Durant el Nadal del 1994 va trobar l'ordinador de Tsutomu Shimonura, físic computiste i expert en sistemes de seguretat del San Diego Supercomputer Center, era a més de hacker "però bona persona", ja que quan trobava un error de seguretat ho aportava a les autoritats.
Shimonura va notar que algú havia entrat al seu ordinador utilitzant un mètode molt sofisticat i que mai havia vist. Es va trobar que li havien robat el seu correu electrònic, software pel control de telèfons cel·lulars i varies eines de seguretat d'internet. Shimonura es va proposar atrapar al hacker que havia invadit la seva privacitat.
A finals de gener del 1995, el software de Shimomura va ser trobat en una compte del The Well, un proveïdor d'Internet a Califòrnia. Mitnick havia creat una compta fantasma i des de allà utilitzava les eines de Shimonura per atacar una dotzena de corporacions d'ordinadors com Motorola, Apple i Qualcomm.
Shimomura es va reunir amb el gerent del The Well i amb un tècnic de Sprint van descobrir que Mitnick havia creat un número cel·lular fantasma per accedir al sistema. Després de tres setmanes de rastrejaments van determinar que les trucades procedien de Raleigh, a Califòrnia. Quan van arribar allà, van rebre una trucada de l'expert en seguretat de InterNex, un altre proveïdor d'Internet a Califòrnia. Mitnick havia entrat una altre vegada al sistema d'InterNex, havia creat una compta amb el nom de Nancy, borrat una amb el nom de Bob i havia canviat varies claus de seguretat incloent la de l’expert i la del gerent del sistema que posseïa els privilegis més alts.
Shimomura tenia informació sobre l'invasió de Mitnick a Netcom, va comunicar a l'FBI i aquests van enviar un grup de rastrejament per ràdio. L'equip de rastrejament van modificar un simulador per tal de rastrejar el telèfon de Mitnick mentres aquest estava encès, encara que no l'utilitzes.
A mitjanit van acabar de col·locar els equips en una furgoneta i van començar a buscar la senyal. Unes hores més tard la van localitzar en un grup d'apartaments però no sabien en quin d'ells degut a les interferències. Mentrestant la gent d'InterNex, The Well i Netcom estaven preocupats pels moviments que feia Mitnick en els seus sistemes, estava canviant les claus d'accés que ell mateix havia creat i que tenien menys de 12 hores, utilitzant codis estranys i ironics com, panix, fukhood i fuckjkt. Estava creant cada vegada comptes amb més nivell de seguretat com si sabés que l'estaven vigilant.
L'FBI, Shimomura i l'equip de Sprint s'havien reunit per planificar la captura. Shimomura va enviar un missatge codificat al buscapersones del encarregat en Netcom per advertir que l'arrestament es faria el dia següent, el 16 de febrer, però va fer un error, va enviar varies vegades el missatge per equivocació i l'encarregat va interpretar que Mitnick ja havia estat arrestat adelantant-se a realitzar una copia de seguretat de tot el material que Mitnick havia guardat en Netcom com a evidencia i borrant totes les versions guardades per Mitnick.
Per aquest motiu, calia fer l'arrestament molt ràpid, abans que Mitnick s'adonés de que la seva informació havia estat borrada. Quan faltaven uns minuts per a donar l'ordre, el simulador va detectar una nova senyal de transmissió de dades via cel·lular i simultània a la de Mitnick molt aprop de la zona. Alguna cosa estranya estava fent Mitnick amb les línies cel·lulars. Shimonura va intentar d'advertir-ho a l'FBI però ja estava tot en mans d'ells.
Van pensar en actuar d'una manera molt ràpida degut al mal que podia fer en tan sols un minut, però no violenta, ja què, no pensaven que estigués armat. Van arribar a la porta de l'apartament i van demanar que obris o amb cinc segons tirarien la porta a terra. Mitnick va obrir tranquil·lament i l'FBI el va detenir i comissar tot el material com discs, ordinadors, telèfons cel·lulars, manuals, etc.
Quan va tornar al seu hotel, Shimomura va intentar entrar a la contestadora telefònica de la seva residència a Sant Dieg. Es va quedar glaçat quan va escoltar la veu de Mitnick que li havia deixat varis missatges amb accent oriental i en to de burla. L'últim d'aquests missatges l'havia rebut vuit hores després que Mitnick havia estat arrestat i avanç de que la premsa s'hagués enterat de tot l'assumpte. Com es va arribar a fer aquesta trucada és un misteri, igual que l'origen i l'objectiu de la segona senyal de Mitnick.
Bé, fins aquí acaba la primera història del hacker més famós. És llarga (estic molt cansat d'escriure), però alhora crec que és molt interessant.
Sabeu a que és degut el mal de dents o queixals?
Només cal observar el gif.
Visitant la bitàcola del company kirai vaig veure un post interessant sobre les paraules i noms en egipci. L'amic kirai va trobar una web on automàticament transforma el text que hi poseu en un textbox a Jeroglífic Egipci.
Segons va explicar molt bé en la seva bitàcola, cada símbol representa un so, i no una paraula. Per exemple, el típic dibuix del falcó representa el so "A", per això aquest símbol apareix tantes vegades.
Segons explica, aquest fet tant "simple" va suposar un dels grans problemes criptogràfics de la historia que va ser solucionat finalment gràcies a Champollion i la Pedra Roseta.
El meu nick, RoGGeR seria:
El meu nom, Roger seria:
I carinyo, el teu nom, Cristina seria:
Que penseu que són realment les noies?
El passat diumenge, es calcula que cap a les 12 de la nit i degut a una fallada d'unes vàlvules en uns dipòsits de la planta de cogeneració elèctrica Confirel, de la paparera La Confianza, va provocar el vessament de 25.000 de fuel al riu Fluvià, entre Beuda i Serinyà.
Quan va passar el vessament, no hi havia cap empleat dins i no va ser fins l'endemà a les 9 del matí que els responsables no es van adonar del "xapapote".
El fuel, va poder ser aturat a l'alçada de la resclosa de Serinya, utilitzant unes barreres de goma, similars a les utilitzades en el cas del Prestige. Segons Medi Ambient, aquest "desastre ecològic" afectarà als peixos, amfibis i aus.
Gabriel Jover, director territorial de Medi Ambient a Girona, va lamentar el fet, en un indret on els últims anys hi han reintroduït la llúdriga.
Per la seva banda, el administrador de l'empresa J.V. va assegurar que es tracta d'un "accident". Els Mossos d'Esquadra, el cos d'agents rurals i inspectors de l'Agència Catalana de l'Aigua han obert diligències, Medi Ambient no descarta per altra banda anar a la fiscalia.
Abans..
I després..
Com podeu veure en el gat li em tallat els pèls per ara a l'estiu estar més fresc. La cua, cap i cames els té com sempre això si. Queda rar però alhora si el veiéssiu tant petit com sembla ara queda maco. A finals d’estiu ja els tornarà a tenir ben llarguets..
Ja era hora! Després d’anar a La universitat al matí a veure la nota que havia tret a l’examen d’Economia Espanyola, va.. i no estan penjades. És a dir, el viatge de casa a la universitat i de la universitat a casa fet per res.
Però fins aquí no he explicat totes les coses negatives, perquè ha estat arribar a casa i parlar amb un amic i company de classe pel messenger i veure com ell tenia la nota ja penjada al campus virtual per aquí internet i jo no. Tot el matí desesperant-me per saber la nota i no m’actualitzaven el meu campus. De fet, en aquests moments he arribat a pensar que estava suspès o quelcom similar al no posar-me la nota i tothom ja sabent-la.
I ara.. fa 10 minuts he pensat “para d’estudiar comptabilitat”, agafa el cotxe i arribat fins a la universitat a mirar si està ja penjada, però per sort he passat pel xat, i després pel campus per fer un cop d’ull, i... sí! ja tinc la nota, un 6’5! Feia 45 minutets que acabaven d’actualitzar-me! està prou bé el 6’5.. ja què.. si sabéssiu les “hores”, vull dir els minuts... que estudio qualsevol examen em mataríeu tots.
Demà comptabilitat. Vaig a “estudiar”.
En els darrers anys s'han realitzat nombroses manifestacions, actes a favor i en contra de la eutanàsia.
La paraula eutanàsia ve del grec, així: eu= bo, thanatos= mort, és a dir, la paraula significa "bona mort" terme que actualment ha evolucionat i fa referència al acte d'acabar amb la vida d'una altre persona, a petició seva, amb el fi de minimitzar el seu sofriment.
Aquesta "bona mort" es pot aplicar de diverses formes:
- Eutanàsia passiva: És un terme mal utilitzat pels mitjans de comunicació i es refereix a la mort natural, d'aquesta forma es suspèn l'ús d'instruments per ajudar a mantenir la vida, o el subministrament de medicaments perquè es doni una mort completament natural.
- Eutanàsia activa: Es relaciona a la mort que s'ocasiona d'una forma directe per acabar amb el sofriment del pacient.
- Hi ha una altre manera diferent anomenada el suïcidi assistit, es produeix quan algú li dóna informació i els mitjans necessaris a un pacient perquè pugui acabar de manera fàcil amb la seva vida.
En molts debats es tracta el tema de la eutanàsia, i es formulen quantitat de preguntes sobre els punts a favor i en contra on entren molts motius, entre els quals podem destacar perjudicis morals, religiosos, emocionals, etc. Tot i això, sobre el meu punt de vista, la pregunta que s'ha de realitzar és si a una persona que es sent del tot malament, veu que la seva vida no té sentit degut al dolor que pateix, pèrdua de facultats i demana repetidament l'ajuda per acabar amb la seva pròpia vida, és conscient i per tant se li hauria d'aplicar l’eutanàsia o assessorar-la en un suïcidi?
Segons moltes enquestes realitzades, i variant de forma substancial depenent de com es formulava la pregunta, uns resultats a favor de la eutanàsia serien, 60% als EUA, 74% a Canadà, 80% a Gran Bretanya, 81% a Austràlia. Com veiem, les dades són força elevades a favor de la eutanàsia segons l'opinió publica.
Un país on està aprovada la eutanàsia és Holanda, quan va ser aprovada pel Parlament l'any 2002.
La pregunta moral és, que penseu sobre l’eutanàsia, a favor, en contra, motius, s'ha de legalitzar...?
Per acabar una cançó d'un grup que m'encanta, són els Habeas Corpus, molt contundents en les seves lletres i en els directes i on reflexen en aquesta la postura sobre l'eutanàsia:
Estoy obligado a vivir a tener que aprender a vivir... Enterrado en vida
Pero me ahoga mi vida, me ahoga esta vida
Exijo el derecho a acabar con mi vida
Nadie
Y cuando digo nadie
Estoy diciendo que nadie
Tiene ningun derecho a decidir sobre mi vida
Tiene derecho alguno a decidir sobre mi muerte
Ni cuando ni como ni por que
Porque nadie deberia de estar por encima ni por debajo de nadie
Y cuando digo nadie
Estoy diciendo que apren por favor
Que paren todo este dolor
Tengo todo el derecho del mundo a decir se acabo
¿Hasta cuando?, ¿hasta cuando?
¿Hasta cuando seguir esperando?
¿Hasta cuando?, ¿hasta cuando?
¿hasta cuando seguir aguantando?
Mi vida es solo mia... ¿hasta cuando tendre que esperar?
Solamente mia... ¿ hasta cuando tendre que esperar?
Todos
y cuando digo todos estoy diciendo que todos
tenemos el derecho a vivir dignamente
tenemos el derecho a morir dignamente
cuando es mayor el miedo a la vida que a la muerte
y no hay moral que pueda oponerse a la razón
y no hay razón, ni hay un dios, ni hay explicación
que me obligue a vivir esta lenta agonía
que me obligue a vivir enterrado en vida
¿Hasta cuando?, ¿Hasta cuando?
¿Hasta cuando seguir esperando?
¿Hasta cuando?, ¿Hasta cuando?
¿Hasta cuando seguir aguantando?
Mi vida es solo mía... ¿hasta cuando tendré que esperar?
Solamente mía... ¿ hasta cuando tendré que esperar?
Mi vida, mi muerte
Mi vida, mi muerte
Mi vida, mi muerte
Solamente a mí me pertenecen
Mi vida es solo mía... ¿hasta cuando tendré que esperar?
Solamente mía... ¿ hasta cuando tendré que esperar?
DERECHO A LA EUTANASIA
DERECHO AL SUICIDIO
Fa ja un temps que em volta pel cap comprar-me una nova camera de fotos digital. He anat mirant per aquí internet, i una que ma fet bona impressió és la Exilim Zoom EX-Z4. Ara a l'estiu treballaré.. (cosa que no faig durant la resta de l'any, ja què, estic estudiant). Amb els € que guanyi, m'haure de pagar el sortir, benzina pel cotxe, etc. però em faria il·lusió comprar-me també la camera a finals d'estiu.
Mirant les prestacions (que no hi entenc gaire), em semblen força bones. Em crida molt l'atenció el baix pes i la gran pantalla. El pes està xifrat en 129g, la qual cosa la fa molt lleugera i transportable. I la gran pantalla de 2 polzades; 84.960 píxels (354 x 240).
Per altra banda la camera és de 4'0 mega píxels i zoom òptic de 3x. Bé, la veritat és que no hi entenc gens.. així que si sabeu si està bé la camera, o millor altres (que siguin lleugeres de pes) dons.. em faríeu un favor si em doneu els pros i contres.
Ah.. un detallet que he trobat, és què, a finals d'estiu trauran una carcassa la Exilim Under Water, la qual és una carcassa, que posada per sobre la camera la protegirà de l'aigua, així d'aquesta forma poder tirar fotos dins l'aigua fins a una profunditat de 40m.
El preu, sense estar-ne segur crec que són uns 450€. Que us sembla en relació a prestacions/qualitat/preu?
El Camp Nou, autèntic orgull de tots els barcelonistes no tan sols per la seva capacitat, sinó també pel seu disseny arquitectònic i la modernitat de les seves instal·lacions si portarà a terme una nova millora d'imatge per tal de augmentar el seu prestigi en el món del futbol.
En primer lloc, es portarà a terme una reparació i impermeabilització de la tribuna. Després. s’iniciarà una primera fase del canvi de butaques de la tribuna, se'n substituiran uns 17.000 i una particularitat es que es podrà llegir el nom del club. Una imatge dissenyada de com es preveu que sigui:
El terreny de joc també es veurà millorat amb la substitució de l'herba per una prominent dels terrenys de joc sembrats en la Ciutat Esportiva "Joan Gamper".
Les banquetes també es canviaran per unes de transparentes i amb capacitat per a quinze persones en dues altures.
Un altre canvi serà la remodalització de la sala de premsa, condicionada a les noves necessitats tecnològiques. Imatges del Camp Nou en l'actualitat:
El temps, que és el temps?
Fes-te aquesta suposició, imaginat que existeix un banc, un banc que cada matí al despertar-te abona en el teu compte una quantitat de 86.400€ aproximadament. Aquest banc, però a més té altres particularitats rares, al mateix temps, el teu saldo no queda en el teu compte, no l'arrastra un dia per l'altre. Cada nit borra del teu compte el teu saldo que no has gastat durant el dia.
Davant aquesta situació, que faries? segurament la resposta és molt evident, cada dia intentaries extreure la major quantitat de diners del banc. Dons bé, cada un de nosaltres tenim aquest banc, i té un nom, és coneix per Temps.
Cada matí al despertar-te, aquest banc abona en el teu compte personal 86.400 segons. I cada nit, el mateix banc borra del teu compte i dóna com a perduda qualsevol quantitat que no hagis invertit en algú de profit durant el dia.
Per tant, aquest banc no arrastra els saldos d'un dia per altre, només permet que cada dia tinguis a la teva disposició un nou efectiu i cada nit els elimina. Si no utilitzes el teu saldo durant el dia, tu perds, no hi ha marxa enrera.
Motius importants per viure al dia? podríem resumir aquesta pregunta dient que no existeixen contrapartides en el teu compte, tens de viure el present amb el saldo d'avui. Per tant, un bon consell és que has d'invertir el teu temps de tal forma que aconsegueixis la millor salut, felicitat i èxit.
El rellotge segueix en marxa, aconsegueix el màxim cada dia.
La corona de la 53a edició del concurs Miss Univers ha volat cap a Austràlia. La rossa Jennyfer Hawkins ha guanyat el concurs que s'ha celebrat a la ciutat Mitad del Mundo, a 13 quilòmetres de Quito.
La "Jenny" (carinyosament) és una noia de 20 anys, i va ser elegida entre 80 participants prominents dels cinc continents. Model de professió, segons es diu, les seves afeccions són veure partits de futbol amb el seu pare i practicar el seu esport favorit, el surf. Professionalment, el seu somni és arribar a ser presentadora d'algun programa de televisió.
Ara, després de rebre de mans de la dominicana Amelia Vega, la corona de or blanc i 800 brillants, valorada en 20.000 dòlars, la Jenny gaudirà d'un any sabàtic només viatjant i atenent compromisos. Apart de la corona, també rebra premis per 5.000 dòlars, un apartament moblat a Nova York, viatges dins de l’Equador donats per Metropolitan Turing, mil dòlars en ordre de compres a NBC, unes escenes en una telenovela de Telemundo i una beca en una Escola de Televisió i Cine.
Realment... no està pas malament.
Per altre banda, la nord-americana Shandi Finnesey ha quedat en segon lloc, i la representant de Puerto Rico, Alba Reyes, ha ocupat la tercera plaça.
Els premis restants van ésser per la concursant italiana, que va ser elegida "Miss Simpatia", la representant de Puerto Rico, "Miss fotogènica" i la de Panamà, que va lluir el millor vestit nacional.
S'ha de ser burro per tenir relacions sexuals amb una gallina, però és ben cert, segons el IBLNEWS un home de 50 anys de Zàmbia s'ha penjat després de que la seva esposa el sorprengués tinguent relacions sexuals amb una gallina.
Segons la notícia, la seva dona voltava pels voltants de la casa quan va sentir uns sorolls estranys prominents de la mateixa, al sentir-los va anar corrent a casa i al entrar es va trobar el seu marit tinguent relacions sexuals amb una gallina.
Acte seguit, l'home va intentar assesinar a la dona, però per sort es va poder escapar. Després de l'escapament de la seva dona i de que altres veïns el veiessin, l'home s'ha suïcidat.
Pel que fa a la gallina, ha estat sacrificada.
Bé, ara fa una horeta he acabat l’examen d'Economia Espanyola, la veritat és que crec que aprovaré, ho portava mitjanament bé i... com es pot veure a la foto de dalt, també portava un petit recordatori-resum-xuleta.
En la xuleta la part de dalt són Balances, però com aquestes n'hi havia 15 més, i després hi ha un petit resum dels anys 60', de l'estat actual de l'economia espanyola i finalment un petit recordatori del tractat de Maastritch.. que n'hi ha sortit..
Però bé, diria que aprovaré, dilluns ho sabré!